| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de aina2009
|
|
| |
Com una frase et fa remoure oblidts...
 dissabte 10/juliol/2010 - 06:06  1150  5
Sóc poc amant de la tele, podem dir gens. Avui mirava Casal Rock (no se com he anat a parar aqui) he vist com la brillantor dels ulls d'aquella gent m'impregnava de records igual q les seves paraules, una senyora deia que escoltar els aplaudiments és genial...be no ho deia així però jo ho he entés així i m'han vingut records, molts records...
Quan jo sentia els aplaudiments d'alt d'un escenari tot i saber que cap era per mi...un cop recullits tots els trastos, canviar-se de roba, treure el maquillatge...tots surtiem a fora contents del q havien fet i a tothom l'esperava algú, pares, mares germans algún noviet o novieta i a mi no m'esperava mai ningú...marxava contenta d'haver fet una bona actuació tot i saber q cap aplaudiment era per mi...marxava sola, entrava a casa sense fer soroll q ningú es despertés, em ficava el llit i somiava q els meus pares em veien ballar i m'aplaudien i els meus ulls s'impreganven de brillantor, ells hi eren!!, aplaudiments per mi......i continuaré somiant...........
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zinc |
sé de que parles
Sunday, July 11th 2010, 2:00 PM
de joveneta vaig fer varies coses,els meus pares no van poder venir mai,els de les meves amigues,si,jo sortia satisfeta de tot,pero els enyorave i vaig jurar,que si mai tenia fills,ells a mi no ,m´enyorarien i aixi ha estat,clar que de vegades em diuen que soc una pesada!!!!!,pero m´hes igual.
Una abraçada
Dolors.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
