| |
L’ICTINEU III AL PAÍS DE MONTURIOL.
 divendres 9/juliol/2010 - 04:02  511  3
Som un país petit en molts aspectes. Si viatges arreu del món majoritàriament s’ignora la nostra existència. La gent coneix Barcelona – si més no pel Barça i pel Gaudí, i per aquest ordre – però gairebé ningú no sap que som una nació. Ni una nacioneta. Ens consideren una ciutat espanyola i prou. El nostre marqueting com a país ha estat un desastre. No ens hem sabut donar a conèixer, ves.
Però d’aquest arbre tant petit a vegades neixen fruits sorprenents. Podem pensar amb en Llull o podem pensar amb el Dalí, podem pensar en el Llibre del Consolat de Mar o podem pensar en Joan Oró. Són fruits estranys perquè no és que siguem una nació sense estat – que d’estats en tenim tres – sinó que som una nació al que dos d’aquests tres estats fan la guitza des de fa tres segles.
I malgrat tot, malgrat els intents de genocidi cultural, malgrat els intents d’escanyament econòmic, malgrat els intents d’ostracisme polític, som un arbre tossut que no deixa de donar fruits. I de sorprendre el món. I de sorprendre’ns a nosaltres mateixos.
Que una colla de persones joves, patriotes i expertes, capitanejades pel Pere Forés estiguin construint el submarí Ictineu III pràcticament sense l’ajut de ningú és un miracle.
Es clar que Narcís Monturiol – l’inventor del submarí – es va trobar amb els mateixos problemes que, doscents anys després, es troben ells: només els ajuda les seves ganes de fer coses i part de la societat civil. Les institucions miren cap a una altra banda.
El submarí que està construint en Forés serà un dels més avançats d’Europa i estic segur que, si se’n surt, molta gent correrà a posar-se la medalla. Però ara, que són els moments difícils, les institucions catalanes miren a una altra banda. I això que el projecte no només donaria prestigi al país, sinó que pot tenir una utilitat econòmica molt important.
Ara mateix en Pere i els seus es troben en una situació económica difícil i no se sap com se’n sortiran. Però jo estic segur que se’n sortiran. Perquè en Pere és un d’aquells esperits que arrossega els inconvenients riu avall i es surt amb la seva.
En aquest país de senyors Esteves els genis mai no ho han tingut fàcil. I consti que jo gairebé sempre dono la raó als senyors Esteves, però aquesta vegada no. Perquè hi ha vegades que la gent ha de ser més ampla de mires. I perquè les nostres institucions – amb funcionaris i buròcrates que són una versió pèssima del senyor Esteve d’abans – llencem a la claveguera diners que podrien ser infinitament més productius.
Apunteu-vos el nom d’en Pere Forés: en sentireu a parlar.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
