|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
EN JORDI BILBENY, EL CABDILL DE LA NOVA HISTORIA DE CATALUNYA.
dijous 8/juliol/2010 - 03:53 1276 27
Suposo que no hi estarem d’acord, però una de les coses que fan més bo d’inventar-se és la història. No la història en el sentit del que va passar – que el que va passar ja va passar i no ho pot moure ni Déu ( encara que els viatges en el temps potser això ho contradiuen ) – sinó en el sentit d’explicar i interpretar el que va passar. De fet, si no ho recordo malament, història vol dir narració i, per tant, un historiador és un narrador que té com a objectiu fer-nos creure que ens explica el que va passar.
Però, és clar, el que va passar és molt discutible. Els cristians diuen que va passar blanc, els mussulmans que va passar negre, els ateus que va passar lila i els agnòstics que va passar vermell; els catalans diuen que va passar blau i els espanyols que va passar verd; els conservadors que va passar marró, els liberals que va passar groc i els socialistes que va passar fúccsia.
I quina importància té el que va passar en realitat? El que és important és el que nosaltres volguem creure. Un sol color o una combinació de colors. I per a això l’estètica, es a dir, l’estil, és a dir, la literatura, és fonamental. Amb els llibres de història construirem la nostra èpica social o nacional o espiritual i a partir d’aqui voldrem convèncer tothom que la raó és nostra i que són ells els que estan equivocats
Catalunya, crec, no s’escapa d’aquest esquema. I de la mateixa manera que els historiadors espanyolistes s’han inventat una història d’Espanya sense esquerdes, els historiadors catalanistes han fet el mateix. Inventar-se una història de Catalunya que quadri amb el nacionalisme polític català. Tal com ha de ser.
No cal dir que m’agraden molt més els historiadors catalanistes – Ferran Soldevina, Antoni Rovira i Virgili o Vicens Vives – que no pas els historiadors espanyolistes – Sánhez Albornoz, Ricardo de la Cierva,- , cosa que no vol dir que no escriguin bé, però no escriuen el que jo vull llegir.
Jordi Bilbeny diu dues coses contradictòries. Una, que la veritat és una i que és la que ell escriu. I, dos, que ell és un escriptor nacionalista i, que per tant, està al servei de l’alliberament nacional del país.
En les obres de Jordi Bilbeny els catalans sempre som els bons, els cultes, els intel.ligents i els castellans els dolents, els ignorants i els babaus que ens acaben fotent. Això –que és el que la gent que va a escoltar-lo vol sentir – en Jordi Bilbeny ho documenta amb dades.
El problema és que els historiadors que diuen el contrari fan el mateix i que, els que assistim al debat, no en tenim ni idea de quines dades són les bones. Però de fet és igual: els uns volem construir Catalunya i els altres construir Espanya i el que passès o deixès de passar és totalment secundari. No suportaríem una història que no servís als nostres interesos nacionals.
El gran tema d’en Jordi Bilbeny és que en Cristòfom Colom fou català. I que foren catalans els primers conqueridors d’Amèrica. I que sortiren de Pals. I que també era català Eimeric Despuig ( altrament dit, Américo Vespucio ). No sé quants llibres ha escrit sobre aquest tema, però uns quants. Segons ell Colom és l’eina a través de la qual el problema català s’internacionalitzarà i la gent d’arreu, en comprobar la manipulació de la història dels castellans, ens faran costat en la lluita per la independència.
Però no només això. Ara en Bilbeny assegura que en Cervantes, en Lope de Vega i l’autor anònim del Lazarillo de Tormes també eren catalans i que els castellans van traduir les seves obres i destruir o amagar els originals en la nostra llengua. La lògica de Bilbeny diu que no potser que es passès, durant el segle XVI, del segle d’or de la literatura catalana, al pràcticament no-res.
No ho sé. Jo no hi era. Potser que en Bilbeny tingui raó o que no. No sé si aquest aprofundiment en el victimisme ens ajuda o no. Potser si els catalans ens convencem que Colom, Cervantes i Lope eren catalans tots anirem a votar per la independència com una malla. Potser sí.
En tot cas en Bilbeny és un bon escriptor i és dels nostres. Llegint-lo frueixes i t’enfades amb qui t’has d’enfadar, es a dir, amb l’enemic.
Llegiu-lo.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Vegana |
No Alfons,
Friday, July 9th 2010, 2:15 AM
la comunicació no funciona exactament així. El receptor descodifica el missatge amb les eines que li són pròpies, i això no és responsabilitat de l’emissor que només pot controlar el què i el com ho diu, no el què i el com es rep.
I les meves amigues són solidàries amb individus que tenen més necessitats que elles, no amb els que menys. El seu món no és el teu, ni té les teves regles, ni normes, ni molt menys els valors, que és aquesta gent que s’està inventant moltes coses noves, i la societat sencera.
Si vols saber més de com funcionen només has d’entrar en un CSOA i demanar, que segur que et respondran fins que et surtin les programacions que no pots perdre i ja no us sentiu.
I bé, com continues usant aquest verb, malgrat que t’he demanat sisplau que no ho fessis (quina part de “no em tornis a dir que m’estimes, sisplau” no ha estat emesa tant clarament i correcta com pot ser-ho?) em fa tornar al principi del meu comment: Cadascuna entén el que li convé i fa i diu el que li surt dels nassos sigui titllada de “no llegir les coses abans d’oposar-s’hi frontalment” o de banquer.
O sigui que continuarem tirant milles en direccions oposades.
|
|
_Alfons_ |
Salve, Vegana. Ave Persi,
Thursday, July 8th 2010, 3:45 PM
Entre tots dos em fareu retornar a l'escola de frares !
Vegana, llegeixo el que llegeixo. La responsabilitat de fer-te entendre és teva. I això de "mal dia" és un concepte "universal", no pas hormonal. Pel cas d'estar posseïda, tampoc no ho crec. Després del Gloria de'n Persi i la teva hòstia consagrada... no ho crec.
Les teves amigues que es colen al tren, suposo que saben que així s'aprofiten de les persones que viuen sense tren però que, als impostos, el paguen per elles, oi ? És que són solidàries, les noies !!
Vegana, que t'estimo molt, sí. I no t'ho prenguis malament.
|
|
TomasM-Porta |
In terria pax hominibus bonae voluntatis
Thursday, July 8th 2010, 1:23 PM
COOOOOOOOOOOOOOIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Gloria in excelsis Deo,
et in terra pax hominibus bonae voluntatis.
Laudamus te,
Benedicimus te,
Adoramus te,
Glorificamus te,
Gratias agimus tibi propter magnam gloriam tuam,
Domine Deus, Rex caelestis, Deus Pater omnipotens.
Domine fili unigenite, Jesu Christe,
Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris,
Qui tollis peccata mundi, miserere nobis.
Qui tollis peccata mundi, suscipe deprecationem nostram.
Qui sedes ad dexteram Patris, miserere nobis.
Quoniam tu solus sanctus,
Tu solus Dominus,
Tu solus Altissimus, Jesu Christe,
Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris. Amen.
|
|
Vegana |
Ahhhhh!!!
Thursday, July 8th 2010, 11:47 AM
Alfons!!!! Era això el que “t’escandalitzava” darrerament!!!
Tranquil, encara pots descobrir moltíssimes més coses t’escandalitzin del que dic o faig, en tinc per donar i regalar a la gent expedicionària, banquers, polítics, no-animalistes, no-d’esquerres, etc.
És el que té trobar-te gent que pensa diferent, que és un escàndol!!!! amb lo bé que s’està entre gent que pensa el mateix que tu pq no et cal moure ni una creença de lloc sense que t’agafi un escàndol...
i posades a llegir, prefereixo al Bilbeny, Norbert.
|
|
_Alfons_ |
Vegana
Thursday, July 8th 2010, 11:07 AM
La tònica, dona, la tònica ... !
"Ser indígena" no. "Llegir" el Bilbeny potser sí. Els europeus hem estat com hem estat, i com som. Però al menys al Colom no el podem titllar de genocida amb aquesta alegria.
Quan hagueu cremat tots els expedicionaris a la foguera, hi hagueu cremat tots els banquers i els bancs, i tots els polítics, i els no-animalistes, i els no-d'esquerres... què us quedarà realment ? Res. L'equilibri de l'ecosistema també juga amb els animals carnívors, amb les espècies que canvien de lloc...
|
|
_Alfons_ |
Ja era hora
Thursday, July 8th 2010, 5:13 AM
Persi, que fa deu dies que ens ho tenies promés.
En Bilbeny fa una cosa que l'ajuda: troba documentació, es recolza en el que troba per defensar les seves hipòtesis en altres aspectes i teixeix una malla de proves i demostracions difícil de desmuntar.
Queda el dubte, però jo també he vist mapes del segle XIII escrits amb lletres de tipografia moderna i "Ñ" en determinats llocs mig esborrats prèviament: els gallecs ho van fer per a un "año santo" fa uns 15 anys.
Sigui com sigui, en Bilbeny inverteix la càrrega de la prova: ara són els castellans els que han de demostrar el ell menteix, i empescar-se unes proves de vés a saber on.
Que demostrin que Palos (a Huelva) és més insegur que Cadis perquè Palos (a Huelva) està "massa a prop de França". Que demostrin que a la cornisa cantàbrica les dones vestien de morisques valencianes i tot era ple de taronges.
Que demostrin que un carder de llana genovès que no ha vist mai el mar podia ser capaç d'anar a conquerir un continent. Que demostrin que el sistema polític castellà ja tenia "virreis" abans del segle XVIII. Que demostrin que un carder de llana sense títols ni diners podia plantar-se davant d'un monarca, exposar una idea, exigir un almirallat i un virregnat perpetus i hereditaris, i que tothom li fari acar en comptes d'atonyinar-lo i tancar-lo.
Que demostrin que tota la població d'un Principat era capaç de disfressar-se de personatges del Quixot i de recitar-ne fragments, quan "encara" faltaven uns anys per publicar-lo ...
Invertir la càrrega de la prova té un cert punt de divertit. Des que ho he après, m'agrada.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|