Un dia xafogós del mes de Juliol...ha dit el termòmetre.
Les 12 del migdia... que han estat les 12:30.
Jutjat nº4 assignat...portes obertes.
Nervis...ulls plorosos...em trec del cap els darrers aconteixements de la meva vida que m’han apagat la llum de la mirada.Vinc sense dormir ni descans...inseguretat envers el desconegut...mirades còmplices dels que t’envolten...picades d’ullet de qui vetlla perquè tot quedi clar.
Tant de temps esperant aquest moment!!!
Moment de no vull mirar-te a la cara...miraré a la de la justicia.
Moment de possar els ulls en blanc...quina pena que em fas!
Moment de dir el què hi ha...reservant un as.
Moment d’agafar alè...és el meu moment.
Moment de dir veritats...sense dubtar.
Moment de bufar les cendres d’una arrel malmesa...
Calor de Juliol...les 13:30...porta tancada.
I a partir d’ara la justicia parlarà...res és definitiu,però es defineix...les paraules se les endú el vent...els fets queden...i començo de nou...llibertat de moviments...fil a l’agulla...però ja no tinc aquella incertessa i por doncs ara és una realitat.I no em dòl.Per molts canvis vitals que ens comporti a mi i als meus,doncs els meus SI hi eren,hi són i seràn amb mi.Perquè per culpa teva també han viscut i han sentit com jo dòl,ràbia i per fí...la força per no tirar la tovallola.
Ha arribat el moment de retrobar-me de nou amb les meves arrels...les originals.
*Moltíssimes gràcies a tots/es els que des d’aquí m’heu aconsellat i animat a tirar endavant en aquest tràngol.Una abraçada enorme i com sempre molt,molt tendra.