| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
VIATJAR ÉS UN PLAER?
 dimecres 7/juliol/2010 - 04:39  641  10
Jo de jove vaig viatjar bastant perquè el meu pare tenia la dèria que viatgés. No vaig anar mai gaire lluny de casa – el més lluny de casa que he estat al nord és Holanda, al sud és Lanzarote al est Viena i a l’oest Irlanda – i això va fer que a tot arreu hi estigués més o menys còmode perquè, a més, duia més calés dels que necessitava a la butxaca. La joventut, a més, és una edat en que qualsevol excusa és bona per fotre el camp de casa. Fora tot és sempre millor i, si més no, penses que podràs fer el que vols.
En aquests viatges és evident que he vist moltes coses boniques i interessants. Em vaig enamorar d’Amsterdam, de Ginebra i de Venècia, per exemple. Em vaig enamorar d’una noia suïssa a Reading i d’una noia eslovaca a Viena. I els ulls del meu esperit encara poden veure els vitralls blaus de Chartres, la capella Sixtina al Vaticà , Herculanum vora Nà pols, les dones de la vida exposades als aparadors d’Amsterdam o la magnÃfica sortida de sol a Venezia o a Sorrento. I tinc famÃlia a Àustria i a Anglaterra, cosa que fa que siguin dos països que coneixo relativament bé. El suficient per estimar el Parlament brità nic o el Danubi.
I, és clar, em queden billons de billons de coses per veure. Però cada vegada anar a visitar-les em fa més mandra. Cada vegada trobo que a casa s’hi està més bé. Cada vegada trobo que no paga la pena pagar les incomoditats d’un viatge per contemplar quelcom bell. Per mi, sempre, però cada vegada més i més, el millor moment del viatge és quan toca tornar a casa. Una amiga diu que això és que tinc l’à nima de vell i deu ser això. Tinc l’à nima de vell per segons què. Ella sap que, per altres coses, tinc l’esperit molt jove. O no?
Ni per un moment penso que Catalunya o Barcelona sigui el paÃs o la ciutat més interessant del món. Jo em passaria hores contemplant com els óssos pesquen salmons a Yellowstone, contemplant emocionat Jerusalem que és una de les mares dels ous de la nostra història, veient els fiords escandinaus o els quadres de Turner. I tant que sÃ. Tot això m’encantaria. M’encantaria sempre que al vespre pogués tornar a dormir a casa. Al meu llit, amb el meu coixÃ, amb la meva tauleta de nit, amb els sorolls quotidians que m’envolten, amb l’esmorzar i els diaris indÃgenes ( indÃgenes barcelonins, s’entén...).
I tot això no perquè jo pensi que res del que tenim és millor del que hi ha a fora. Segur que, una a una, no ens costaria trobar coses millors, ni tampoc mils d’indrets que ens superin, ni pobles més valents, interessants i cultes però Barcelona i Catalunya són el meu ecosistma i, de la mateixa manera que un dofà està bé a l’aigua – i no a qualsevol aigua, sinó a l’aigua del seu ecosistema – jo estic bé a Barcelona - Catalunya. És simple com jo.
No sóc en absolut dels que pensen que abans d’anar a descobrir coses foranes s’han de descobrir les coses del paÃs. Cadascú té dret a descobrir el que li doni la gana i és una opció perfectament respectable anar a visitar totes les esglésies gòtiques de ParÃs i no haver visitat les magnÃfiques esglésies gòtiques que hi ha a Barcelona. No dic això, jo, La bellesa no està en les coses sinó amb els ulls que mira i es tan legÃtim que l’anem a buscar fóra com que l’anem a buscar dins. Potser el que és penòs és que no l’anem a buscar enlloc. Que ens neguem el dret a la bellesa, que després del dret a la bondat, hauria de ser el segon dret humà per excel.lència.
En el meu cas és pur aburgesament. Mandra de les incomoditats del viatge, simplement. Val a dir que aquesta mandra era la regla general entre els nostres avantpassats que només viatjaven si no tenien més remei. I els nostres burgesos es feien torres a Caldetes o a Vallvidriera per anar-hi a passar l’estiu, cosa que a mi em sembla molt raonable. Descansar vol dir no cansar-se i viatjar cansa.
Només cal veure que hi ha molta gent que torna del seu viatge absolutament exhaust, amb unes ganes immenses d’incorporar-se al seu lloc de treball per a poder retrobar la confortabilitat, sobre tot si es funcionari. Això sÃ, ens ensenyen les fotos, els vÃdeos i els souvenirs que l'esforç ha valgut la pena.
Ara bé: els que tenim criatures ens veiem abocats a viatjar tant si volem com si no. Com que els seus companys i amics se’n van a les quimbambes, sembla que si nosaltres no hi anem som uns desgraciats. I aixà hi ha un dia que fem les maletes i toquem el dos a qualsevol lloc esperant cada dia amb més à nsia el moment de tornar a casa i que la nostra vida, de mica en mica, vagi tornat al lloc que li correspon.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
_Alfons_ |
Ei,
Wednesday, July 7th 2010, 2:36 PM
Persi, amb peles, millor un palauet a la riba del Léman, a prop de Ginebra. I un dirigible espaiós i molt temps per fer unes quantes voltes al món.
... i tornar a Barcelona, o al Berguedà .
I lògicament Catalunya no pot ser res "de l'altre món" perquè llavors no podria ser el centre del món ("aquest") ;-p
Ah, jo també em sé miop... gran frase Persi !!.
Pitia, carinyet, has rebut les adreces i altres indicacions cubanes que t'he enviat ? I per què continues pensant que potser no tornes ??
Ellesmera, MM, és veritat que la maleta s'omple de vivències i paraules i il·lusions i experiències i... uuff !!
Zinc, no tinc res per "discutir" encarnissadament amb tu en aquest bloc. No anem bé... :-s (i amb tu tampoc, MM). Potser estic poc inspirat...
|
|
zinc |
Doncs mira,
Wednesday, July 7th 2010, 1:32 PM
et diré que una cosa es fer de turista i l´altre ser viatger,son dues coses molt diferents,sobint m´interessa bén poc l´arquitectura ho els grans temples,encara que siguin visita obligada,pero m´encanta barrejar-me entre la gent,parlar amb ella comunicar-m´he i sentir él sentit del pais on vaig,per mi aixó es viatjar i m´encanta,quant arribo aqui,constato que estém al rovell de l´ou,perque simplement es el meu habitat,pero sobint ,maravellada per el que he sentit i viscut.Amb les nenes Persi et recomano Egipte igual que per tú,no se si hi has estat pero et fascinaria.
Pitia Cuba,t´encantarà ,jo sempre dic que primer Cuba i després Paris,la mà gia de Cuba es la gent.
En quant jo,si pogués aniria a l´India,amb motxilla.............
Una abraçada a tots i bones vacances.
Dolors.
|
|
TomasM-Porta |
The answers, my friends
Wednesday, July 7th 2010, 11:42 AM
Ellesmera: A mi veure el mateix no em cansa perquè em trobo integrat en els paisatges. L'esforç d'integrar nous paisatges em fa mandra.
Mmaria: La gent, normalment, més que fer el que vol fa el que pot. Però jo tinc la déria d'intentar-ho ( fer el que vull, vull dir ).
Alfons: Amb peles no se m'acut cap lloc millor per a passar l'estiu que a Barcelona. Sense peles, qualsevol lloc es dolent.
Pitia: Amore, discrepo totalment, ja ho saps. Kant no es va moure en tota la seva vida de Könnigsberg i tenia una visió del món més à mplia que la majoria que ens passem la vida anant amunt i avall. També discrepo de que Catalunya no sigui el centre del món. Per a mi ho és. No perquè sigui res de l'altre món, sinó perquè jo hi visc. Com per a un poll deu ser-ho la cabellera del qui no es neteja. Ens ensenya a ser humils, viatjar? Quanta gent torna dient que com aquà no s'està enlloc? Jo crec que no es tracta de viatjar o no sinó de l'actitud que tenim davant del món. Veient els teus ulls, jo em sé miop.
|
|
Pitia |
Persi, amor...
Wednesday, July 7th 2010, 10:59 AM
suposo que parlar últimament de viatjar t'ha fet venir la inspiració d'aquest bloc...i sinó....doncs és igual.
Alfons...sóc aquÃ!!!
A veure, amor, viatjar és car, cansat i moltes altres cosetes....però crec, que és indispensable per entendre una mica més la nostra realitat un cop som a casa. Per fer-nos tolerants, comprensius, empà tics, més sociables. No som el centre del món, ni nosaltres ni el nostre poble i...això...només s'aprecia si viatges.
O sigui que...el dissabte agafaré la bici, les alforges amb allò imprescindible pels 26 dies i unes ganes enormes de descobrir allò que mai ens han explicat de Cuba. Pedalaré de banda a banda de la illa i...quan arribi a la meta segur que sóc una mica més humil, més irracional, més impulsiva i....(suposant que torni)...una mica més loca per viure!
|
|
_Alfons_ |
Viatjar
Wednesday, July 7th 2010, 8:45 AM
Jo he viatjat poquet. Ni diners, ni possibilitat (estudiar, famÃlia, salut...).
Realment, quan puc intento escapar-me. Sempre he estat per l'Europa Central. Una miqueta més al sud-est que la MM. Més a l'est, també.
No sé si el Lengadòc i la Prouvenço es poden considerar "sortir del paÃs" o si encara és el nostre paÃs, tot i que estranyament adulterat pel pas dels anys jacobins.
I sÃ, en altres circumstà ncies (trobar el moment i les peles), se m'hauria acudit (Pitiaaaa !!! on etssss ???) agafar una bici i fer 800km. molt ben acompanyat per una illa desconeguda d'una "altra" realitat. Una realitat que no ens ha de resultar tan aliena ni exòtica.
Thailà ndia o el Camerun, això ja ho dubtaria més... però penso que són manies meves, no pas que el món no sigui per conéixer-lo.
|
|
Ellesmera |
Viatjar cansa
Wednesday, July 7th 2010, 4:59 AM
però veure sempre el mateix paisatge ens fa deixar de valorar-lo. Com no valorem tenir el rebost ple, aigua corrent i calenta, un pis confortable, escoles per als nostres fills, hospitals a la cantonada...
Viatjar t'obre els ulls, ja sé que es poden fer viatges virtuals per la xarxa, però no és el mateix), coneixes persones d'altres cultures, amb valors diferents però sempre respectables, descobreixes indrets fascinants, vius somnis...
I quan tornes a casa estàs cansat, no t'ho discuteixo, però portes la maleta plena (no de regalets i souvenirs, que també) de sensacions viscudes que dificilment oblidarà s. I descobreixes de nou com és de bona una amanida amb oli d'oliva, que còmode és el teu llit i que bé que estàs al sofà mirant la tele i entenent quines tonteries diuen.
Entre moltres altres coses, viatjar et fa valorar allò que tens sense adonar-te.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
