| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Temps
 dimarts 6/juliol/2010 - 05:16  732  12
Va pujar al cotxe i al llarg dels kilòmetres que restaven el seu cap se’n va anar i va deixar que els pensament fluïssin lliurement, de fet sempre ho feia quan conduïa, era com el seu preuat moment on pensar, sola al cotxe, sense ningú, havia esdevingut un costum.
El temps havia cosit suaument un pedaç efectiu en l’esquinç de l’ànima. Un pedaç que no tancava del tot la ferida, però que la amortia, que feia que aquelles punxades intenses que havia sentit al principi ara fossis només petits sospirs que s’escapaven sense remei.
Fins i tot s’havia acostumat a trobar-lo a faltar, no es que no notés aquella absència quasi continua i puntualment accentuada, però aquella sensació va passar a formar part també del seu dia a dia, com abans ho havia estat la seva presència.
Abans dos dies sense ell eren una eternitat, ara una setmana sense ell es tradueix en petits moments de record, de nostàlgia d’enyor.
Hi havia moments en els que pensava que li havia donat tant d’amor que ara s’havia tornat freda, incapaç de sentir. Però estava convençuda que això també depenia del temps, i que allà on hi havia el motor de les sensacions s’hi cosiria un altre pedaç no menys efectiu que acabaria reparant aquella mancança.
I quan feia quelcom que sempre havien fet junts, ara sense ell, el trobava a faltar d’una manera conscient, el trobava a faltar fins a la sacietat... però això també passaria.
De fet esperava que el mateix temps que els va servir per fer-se indispensables ara l’ajudaria a viure ara sense ell.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
jaws |
Erra
Friday, July 9th 2010, 11:52 PM
Deixa't de punyetes i viu la vida que tens per endavant, osti tu no sóc ningú per aconsellar, però amb una cosa sí que tinc raó, o això em penso; Visca el Barça, visca Catalunya, visca tu i visca jo, apa ll*ll. Molts petons, ja saps que t'estimo molt com amiga cibernètica aviam si podem fer realitat una trobada, em cardaria gràcia veure't en persona.
|
|
TomasM-Porta |
No, jo vaig anar per feina
Tuesday, July 6th 2010, 2:06 PM
quasi immediatament.
M'agrada: "El temps havia cosit suaument un pedaç efectiu en l’esquinç de l’ànima. Un pedaç que no tancava del tot la ferida, però que la amortia, que feia que aquelles punxades intenses que havia sentit al principi ara fossis només petits sospirs que s’escapaven sense remei"
Barroca i idealista, intimista, piano de Schumann més que no pas de Chopin . Tu, a la meva esquerra? No fotem!!
Ei, de bon rotllo, que estàs xulíssima així de morena i ets sàvia i genial ( sóc jo el que falla...)
"
|
|
_Alfons_ |
Va sortir
Tuesday, July 6th 2010, 6:05 AM
Va sortir al carrer i, per una vegada, els espais es movien lentament de nou. Dintre de la calor del dia infernal sentia una frescor agradable i els seus peus el duien cap a la seva destinació com si levités. Era una sensació que feia molts anys que no li arribava. Massa anys.
Sol, completament sol però més ben acompanyat que mai pensava que la seva vida havia tingut, encara té, tres trasbalsos alhora. Però que lentament les coses anaven posant-se a lloc. De vegades, en l'arxivador dels records passats. Cinc minuts sense ella sempre seran una eternitat però ell també sap que un minut amb ella pot ser un infern, el gulag en el qual ja no vol tornar a caure "convidat".
I s'adona que quan passa pels llocs on havia anat amb ella, ara els percep més intensos, més purs. I que el seu cap també funciona més lligat al cor. Les intuïcions són més exactes, tot el món flueix de forma molt més natural.
Les cicatrius hi són, però no li dolen. L'Erratica li ha dit "has fet un gran canvi des de fa 15 dies" i ell no ho sabrà explicar, simplement no vol tornar al gulag. I aquesta llibertat de l'esperit el fa volar de nou. L'Erratica, l'Ellesmera, la Pitia, En Persi, la Siddharta (i més, i més...) han trencat els barrots de la seva gàbia.
(ja sé que és un pensament paral·lel però ahir cadascú va tornar a casa a la seva manera... -o encara hi torno, en certa manera, aquest matí- anava bé penjar-ho aquí)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
