| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
MILLET, DE LA VIA VÉNETO A LA PRESÓ
 dilluns 5/juliol/2010 - 08:30  546  2
Una amiga m’explica que un amic li ha explicat que ha llegit amb un bloc que una senyora tenia una neboda que, estant dinant a la Via Vèneto, amb el més granat de la burgesia i els glamurosos del paÃs, va aparèixer l’Infèlix Millet i es va disposar a dinar com si no fos el burgès maleït que era és. Primer la gent simplement se’l va mirar. Algú li va fer mala cara, d’altres, però, pensaven que era una sort poder explicar als seus fills i néts que havien dinat amb el exsenyor Infèlix, el bandid català més famós de tots els temps, des de’n Serrallonga.
Quan l’excantaire Infèlix anava a cruspir-se la primera cullerada de l’aperitiu, un senyor es va atansar a la seva taula i li va preguntar amb veu altÃssima si no li feia vergonya anar a dinar allà . Se suposa que volia dir que la resta eren gent de bé i el senyor Infèlix era l’únic malfactor. L’anècdota, malauradament, s’acaba aquÃ. No se sap ni què va contestar l’exinsigne patrÃci, ni si va intervenir el metre per posar pau, ni res...si que és diu, però, que els comensals van aplaudir les paraules del fiscal acusador com si fos el millor discurs que haguèssin sentit en la seva vida.
La veritat és que és difÃcil sentir simpatia pel senyor Infèlix, però, si més no, se li ha de reconèixer que, més enllà de la seva tasca al capdavant de l’Orfeó i no sé quantes institucions més de la suposada immaculada societat civil catalana, quan les coses s’hagin posat al seu lloc i tothom s’hagi rescabalat del que s’hagi de rescabalar, els catalans valorarem Millet com un nou mite d’aquest paÃs en el que el senyorestevisme fa tant difÃcil la creació de mites. I encara més de mites més o menys malignes. Només cal observar que la majoria dels nostres mites no estan basats en persones reals sinó en personatges literaris. En aquest sentit la contribució del senyor Infèlix a la mitologia catalana serà impagable i sinó al temps.
Però mentre li arriba aquesta glòria pòstuma amb que serà conegut in saecula saeculorum, una jutgesa d’instrucció de trenta-sis anys ha decidit que havia d’ingressar a la pressó pel cas de l’hotel adiacent al Palau, cas que també ha tingut com a conseqüpencia que Mossén Castells hagi hagut d’anar a declarar als jutjats i que tota l’estratègia de la comisió d’investigació de l’antigovern tripartit se n’hagi anat en orris.
Jo crec que això és un botó de mostra de com funciona la justÃcia a casa nostra. Si et confeses culpable d’haver-te quedat no sé quants diners amb els quals es podrien haver construït no sé quants hotels un jutge et deixa en llibertat provisional. Si es demostra, en canvi, que has fet trà fic d’influències per tal de construir un hotel et decreten presó provisional. D’això se’n diu seguretat jurÃdica i és quelcom que serveix per a que els ciutadans mirin de no delinquir perquè, si delinqueixenm, no poden tenir ni punyetera –per no utilitzar una paraula més respectable- idea de que els hi passarà .
Penso que és una pena que a hores d’ara Santiago Rusiñol no sigui entre nosaltres. L’auca del senyor Infélix Millet li donaria mil voltes a l’auca del senyor Esteve. Crec.
Des de que vaig escriure tot l’anterior fins avui ha passat quelcom important: els senyors Millet i Montull tornen a ser al carrer. Jo penso que és on han de ser fins que se’ls jutgi. Però cada vegada em cansa més defensar-ho davant de la gent, que es veu que vol que es reinventi el codi penal i es faci a mida per a cada delinqüent. Com si a Catalunya no hi haguès corrupció i delinqüència abans d’en Millet...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
rdk |
Eiii
Monday, July 5th 2010, 11:38 AM
no em comparis en millet amb el Sr Serrallonga, ja q, mentres aquest nomes a passat uns dies a preso i l'objectiu de les seves donacions gairebe sempre eren per acabar en benefici propi i poder seguir roban, a l'altre el van ejecutar amb el maxim escarni q l'epoca permetia.
Aixo en aquest putu pais es aixÃ, fa pocs dies un altre Robin dels de veritat,va sortir de la preso despres de mes de 30 anys per molt menys del q aquest home ha fet.
Fastic de pais, fastic de burguesos, de politics, i amb perdo, de justicia, q sempre tomba la balança cap el mateix costat.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
