|
I tu perquè mai has intentat res amb la meva dona…….
diumenge 4/juliol/2010 - 05:43 680 1
Dissabte vespre, falten pocs minuts pel partit de la “roja” i malgrat que ningú es davant la tele els carrers son mig buits, et dediques a voltar pel poble fins que et decideixes entrar a casa d’un amic.
Intentes passar de puntetes sobre la salut dels seus pares ja octogenaris, però la conversa deriva cap allà, es inevitable:
-Els he tingut tres dies a casa i ja no puc mes................son divuit anys anant tots dos a la nostre i ara.......
La resposta et sembla un xic dràstica pero com que portes un cap de setmana carregat sols alleugerit per la presencia de dos angelets, ni intentes minimitzar tal raonament.
El cap de poc t’asalta la pregunta que mai haguessis esperat per la obvietat subjectiva de la resposta:
-Com es que en tants anys i amb el temps que passes amb ella mai has intentat fer res amb la meva dona?
Aquí ja et maten, la pregunta te mil lectures i nomes una resposta, has de mesurar el que dius.
-Perquè la teva dona sols t’estima a tu!
Saps que no has estat àgil en la resposta i el que es pitjor, que el teu amic no et coneix gens, però en sentir el himne espanyol per la tele aprofites per fugir.
A cap de hores preguntes com aquestes ronden el meu cap:
- Tanta por en fan els petits canvis?
- Hem de ratificar els nostres actes mitjançant la aprovació dels altres?
- Necessitem que algú, encara que sigui imaginàriament, ens desperti de la rutina?
- Dona que xerra amb home ha de dur sempre teòricament sempre al llit?
- Que es fa tant insegurs?
|