| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
“HARRY EL BRUT” DE DON SIEGEL
 dissabte 3/juliol/2010 - 05:38  574  1
Aquesta pel.lícula fou prohibida a Finlàndia fins l’any 1972 i fou censurada a Noruega i a Portugal. Crec que la censura en els tres casos es degué més a causes ideològiques que no pas a la violencia extrema del film.
El comissari O’Callaham creu que per tal d’assolir els seus fins és pot saltar totes les normes procedimentals i la conseqüència d’això és que, pres el malfactor, se l’ha de deixar en llibertat perquè no s’han seguit els protocols adeqüats per capturar-lo. Sembla, doncs, que el missatge de la pel.lícula és d’un reaccionarisme total: en la lluita contra els dolents s’hi ha de valer tot perquè si no ens s’aprofiten dels drets que els hi dóna el sistema.
Ara bé: aquesta tessi és tan infantil, que jo no crec que mereixi gaires comentaris per a ser desmuntada. En primer lloc és difícil trobar-se amb algú que representi el mal absolut i, si te’l trobes, acostuma a ser un malalt. En segón lloc, la història de la humanitat és una lluita llarguíssima per un procès amb garanties. No cal anar als tribunals de la inquisició per recordar com funcionava abans l’administració de justícia, només cal recordar com funcionava a les dictadures europees el segle passat i a les dictadures d’arreu ara mateix.
La pel.lícula porta les coses a l’extrem quan Harry tortura el dolent per tal d’esbrinar on ha amagat l’adolescent que vol matar. Bé, es poden fer tots els escarafalls que es vulgui, però la tortura està present arreu del món als nostres dies. Dir si es pot utilitzar en casos límits és perillossíssim perquè punt i seguit s’haurà de definir quin són aquests casos límits filant molt prim. En tot cas al codi penal hi ha una cosa que es diu estat de necessitat que depén de com pot servir. El que no serveix de cap manera és quan els mossos hostien una detinguda perquè les ha insultat. I, repeteixo, per a que hi hagi una policia i una administració de justícia respectuosa amb els drets dels ciutadans ha calgut molta suor i molta sang com per ara pensar que es millor seguir el camí més dret peti qui peti. No.
Una de les protagonistes importants del film és la pistola que utilitza Harry: Model 29 calibre .44 Magnum de Smith & Wesson. Aquesta pistola pesava massa pel canell de Frank Sinatra que n’havia de ser el protagonista. Tampoc John Wayne va voler ser-ho, insistint en que havia de dur un rifle. Finalment, Eastwood tampoc no acceptà el paper fàcilment: obligà a que l’acció, que originàriament havia de tenir lloc a Seatle, s’esdevingués a casa seva: Sant Francisco. Farts de buscar, li van dir que sí. També s’explica que la pel.lícula feu que es disparèssin la venda d’aquest tipus de pistola: als espectadors americans els hi va agradar com quedaven els cadàvers de fregits.
Scorpio, el dolent, estava basat en un assassí real: el Zodiac Killer, que mai no fou ni mort ni capturat. El paper va anar a parar a Andrew Robinson que fou tan convincent que va rebre amenaces de mort de ciutadans benpensants, va canviar de domicili i va haver de demanar un número de telèfon secret. Perquè hi ha gent que als dolents no els vol veure ni en pintura i no els hi fa res rematar-los encara que ja hagin mort a la pel.lícula, no fos cas que resucitèssin i tornèssin a fer dolenteries. No hi fa res que Robinson necesites l’ajuda d’un psiquiatra per tal de dur a terme les escenes més cruels, ni que fos un actiu pacifista contrari a que tothom tingui accès a les armes. Era el dolent i punt.
Eastwood, en el paper de bo-dolent, està sublim. I en el paper de deixar amb el cul a l’aire a tots els polítics i picapleïts que volen ser políticament correctes, també. Llàstima que no tingui raó i que ser reaccionari en materia de drets sigui tan i tant perillòs.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
ignatxo |
PERÒ HARRY EL BRUT VA ANAR CANVIANT...
Sunday, July 4th 2010, 2:55 AM
És cert. Aquesta pel.lícula representa més que un model de policia justicier, el perfil perfecte d´un anti-heroi feixistoide que si s´ha de saltar els procediments més burocràtics per raptar al dolent de rigor recorrerà als anomenats "mètodes poc ortodoxos". Siegel i Eastwood ja havien quatre anys abans a "La Jungla Humana" (Coogan´s Bluff, 1967), que es pot considerar un esbós d´aquesta obra magna del policia sense escrúpols Harry Callaghan. En aquell cas, un sheriff d´una localitat perduda Arizona s´aventurava a la gran ciutat (que evidentment no fa per ell) a la captura d´un criminal perillós fent mètodes propi d´un vaquer del salvatge oest.
Respecte a l´inspector Harry Callaghan, el personatge va anar evolucionant en les seguents entregues adquirint una dimensió més humana com no havia mostrat abans. A "Harry el Fort" (Magnum Force, 1973) el mateix policia s´enfronta en el si intern de la institució on es suposa que l´ha moldejat com a deshumanitzat i fred justicier, i intenta neutralitzar a una patrulla d´agents motoritzats representats com un escuadró de la mort i usen mètodes més infal.libles que ell (eliminen directament al dolent sense donar explicacions). Veiem Callaghan enfrontant-se al seu propi reflexe.
A "Harry l´Executor" (The Enforcer, 1976) a Harry se´l designa una companya de feina per seguir la pista d´un grup de terroristes revolucionaris que han segrestat l´alcalde de San Francisco. Harry no és un sexista i per tan aquella fredor que el caracteritzava tan perd consistència.
I a "Impacte Sobtat" (Sudden Impact, 1983) Harry es posa al costat del dolent o fugitiu, en aquest cas una dona que es vol venjar d´una brutal violació, per desenmascarar una colla de trepes. Curiosament, al contrari del que molts es pensen que prové de "Harry el Brut", l´expressió "alegra´m el dia" prové d´aquest film on, de totes maneres, l´inspector Callaghan no ha oblidat els seus mètodes repressors contra la delinquència de carrer, malgrat, o no, haver-se humanitzat amb el anys.
Lògicament, un mosso d´esquadra no és un personatge de cel.luloide i tampoc va lluint, de paisà o uniforme, la seva Magnum, Colt o Smith & Wesson. Aquí no es fan herois. Tenen una feina, són un servei a la ciutadania i han de ser politicament correctes. Ara bé, una cosa es que facin la seva feina i una altra que reparteixin llenya a tort i a dret. En aquest cas podria donar-se a la pressió en que es veuen sotmesos (tenen un horari bastant marejador, tan els poden fer treballar de dia com de nit). I evidentment, Catalunya no és els Estats Units, com els Estat Units no és Hollywood.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
