| |
LA LLEI DEL CINEMA
 divendres 2/juliol/2010 - 07:06  703  2
Els darrers dies, ha estat aprobada la nova Llei del Cinema en un 90% de vots a favor. Un pla de reformes promogut per la Conselleria de Cultura que ha tingut un ampli suport dels principals grups al Parlament, a excepció del Partido Popular i Ciudadanos. Una llei que es basa en 53 articles però el que ha fet marejar la perdiu és el 18, que constata clarament l’equilibri de les anomenades quotes de doblatge.
Però què és una quota de doblatge? Senzillament això. Els set euros amb deu cèntims que et costa anar a a veure una sessió de diumenge, dia en què una majoria disposa més de lleure i esbarjo, inclou els drets de cobrament d’una sessió de doblatge. La còpia original, abans de l’estrena, passa per aquest filtre de canvi d’idioma i, lògicament que per això suen la llengua, els actors dedicats a posar la veu a les estrelles que apreciem a la pantalla han de cobrar una part. Que per això és la seva feina. Això suposarà retallar costos per part dels distribuidors i canvi d’hàbits per part dels espectadors no avesats a veure pel.lícules en versió original subtitulada. I no s’hi val que ens fotin la por al cos amb el seu www.pelfuturdelcinema.com on, per exemple, als cinemes de Manresa es passa abans dels trailers i no després. Veieu l’anunci, no té pèrdua, és tan apocalíptic com exagerat.
Però aquest canvi d’hàbit d’espectadors no avesats a anar a les sales en versió original es notarà en menor mesura. Ans al contrari, potser hi haurà sales més limitades en versió dobalda, però l’afluència será més masiva. Amb això els empresaris del sector es pensen que s’ hauràn d’estrényer el cinturó. Les sales en versió doblada, com pasa al 90 % dels cinemes de tot Catalunya, es reduiràn a un 50 per cent, però seguirán sent doblades al català. Però quina és l’excusa que distribuidors, la majoria de Madrid, com Enrique González Macho, i president d’Alta Films i que en el seu dia va dir: “que en España hay demasiados cines”. L’encariment de costos pel doblatge en català només això. La polémica no radica en l’exhibició de films de qualsevol procedència, ja sigui europea, asiática o americana, en la seva llengua original i subtitulada, sinó en el fet que troben del català una intromisió innecesària.
Ara bé també es comprensible que films del país com per exemple “Tapas” de José Corbacho i Juan Cruz van passar per un trist doblatge a la nostra llengua, que perdia la gràcia del dialecte perifèric en que es desenvolupava o el doblatge al català de “Camino” de Javier Fesser, preparat a tort i a dret. Fins i tot recordó una TV Movie produït per La Teva on sortia l’Antonio Resines parlant amb un català del centre que no el feia gens convincent. Però tornem a la versió original. D’això es tracta.
És en els films estrangers on les “majors” amenacen tot posant el dit a la llaga de que no distribuirán films al nostre país. Mentida, ja en tenen prou amb l’amenaça de la Pirateria i esperen en candeletes la “Ley Sinde” que obligarà a jutges tancar portals internet de cinema online. En el camp televisiu estem habituats a escoltar en Robert De Niro Jack Nicholson, Meryl Streep i tota la trepa de Hollywood en català que per això TV3 ha passat exhibit films doblats al català. Els de la nostra generació, dels setanta i que no vam votar la Constitució, hem crescut amb la diversitat cultural); amb dues llengues que podem fer el que vulguem i que, lògicament, hem de defensar i enfortirnos amb la que està rebent totes les bufetades; el Català, patrimoni vital de la nostra cultura, base sòlida per si a posteriori necessitem constituirnos com a Nació.
Però com es que ara es queixen? Pel.lícules com “Veredicte Final” dirigida per Sidney Lumet i interpretada per Paul Newman o la taquillera “El Retorn del Jedi”, ambdues produccions manufacturades a principis dels anys vuitanta, es van estrenar als nostres cinemes en llengua catalana a la seva època. Un servidor, amb set anyets, ara aviat en faré trenta-cinc, pagava per anar a veure cinema en català. Perquè tanta catalanofobia?
Tornem al principi. Al retall de despeses. Versió original subtitulada. I si pot ser que les subtitulacions siguin en català. No volem ser capdavanters a Europa? Fem com a França, Alemanya, Holanda, Bèlgica, o Itàlia . Avancem-nos i així no haurem de baixar als Cinemes Verdi de Barcelona per gaudir d’estrenes en Versió Original que ens arriben als nostres pobles al cap de mig any. Deixem d’estar al cul del món perquè una mica de cultura no fa mal.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
