| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
PRIMERA APROXIMACIÓ A LA SENTENCIA DEL TC
 dijous 1/juliol/2010 - 05:24  620  10
Suposo que toca entrar en el trencacolls de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Es quelcom complicat perquè a hores d’ara encara no s’ha publicat la sentència però gairebé tothom qui té accés als mitjans de comunicació ha dit la seva. Es la primera cosa que no entenc. No ens hauríem d’esperar tots plegats a veure què ha dit i com ha argumentat el Tribunal abans d’estar-hi a favor o en contra?
La clau de volta d’aquest preposicionament és que tots els grups polítics i mediàtics ja tenien una postura preestablerta amb independència de quina fos la sentència.
Ja se sabia que la gent del PP la trobaria correcta ( ells van presentar el recurs ) , ja se sabia que els socialistes espanyols la trobarien correcta però no tant ( ells van votar l’estatut al congrés dels diputats ), que els socialistes catalans no la trobarien correcta però no s’esquinçarien les vestidures ( car naveguen entre el catalanisme aquí i l’espanyolisme a Madrid ) i que els partits catalanistes la trobarien abominable ( perquè entenen que la sobirania dimana del poble català i no del poble espanyol ). Suposo que també la trobaran abominable aquells que consideren que els estatuts d’autonomia atempten contra la unitat d’Espanya.
En realitat el que se li demanava al Tribunal Constitucional era una sentència jurídica, i no política, es a dir, es demanava que uns senyors que són especialistes en lleis diguessin quins articles de l’estatut estan d’acord o no amb la Constitució. Hi han d’estar d’acord perquè la constitució és la llei de lleis i, per tant, totes les altres lleis no poden establir coses que hi estiguin en contra. No pot ser, per exemple, per molt que a mi a títol personal m’agradaria, que l’estatut digui que el poble català és sobirà perquè la Constitució espanyola diu que la sobirania rau en el poble espanyol. I no hi ha més. Per a canviar-ho, senzillament, s’ha de canviar la Constitució.
El problema és que, en temes jurídics, l’important no és tant el que diuen les lleis, sinó com s’interpreten. I en aquest sentit el Tribunal Constitucional – ple de juristes de reconegudíssim prestigi- ha estat un botó de mostra excel•lent. Dividit en dues parts pràcticament simètriques els uns interpretaven que l’estatut era plenament constitucional i els altres que pràcticament no ho era gens. No es veu gens clar que tota aquesta gent tant il•lustre estudiés la mateixa carrera. Imagineu-vos quin pànic si haguessin estat metges
Perquè el gran problema que té aquesta sentència – amb independència del que digui- és que s’ha carregat el prestigi del Tribunal Constitucional. Tots ens en hem adonat que aquest tribunal, en comptes d’un comitè d’experts, neutrals i asèptics, eren allò que se’n diu “la voz de mi amo”, en aquest cas, la veu del partit que els havia proposat. I això és el que mai no hauria de ser un jutge ni un tribunal. Ja ho deien Locke i Montesquieu i qualsevol demòcrata hi està d’acord.
No cal dir que les sentències s’han d’acatar quan el jutges actuen d’una manera imparcial, però quan es forma el tripijoc que s’ha format aquí per a aconseguir majories, com es pot demanar que s’acati si no és per la força? I no ho dic només des del punt de vista catalanista –que és el meu- sinó des de qualsevol punt de vista. Per a que una sentència sigui moralment acatable cap que el tribunal actuï amb una escrupolositat que en aquest cas no s’ha produït. Crec que no exagero gens si dic que els senyors magistrats han fet el ridícul durant quatre anys. I que així ha estat percebut pel poble. I que tot apunta a que la sentència – des d’un punt de vista estrictament jurídic – sigui un nyap, un nyap, això sí, que haurà deixat bàsicament contents a la gent del PSOE i del PP.
Finalment, i per una vegada a la meva vida, estic d’acord amb la gent d’Iniciativa per Catalunya. Penso que, com que l’estatut que surt del Tribunal Constitucional varia el que nosaltres varem votar, seria lògic i convenient que ara es tornès a votar. Perquè podria ser que els catalans preferíssim l’estatut que teníem abans que no aquest tal com ens l’han deixat. Penso que les eleccions al Parlament de Catalunya seria un moment esplèndid per tal de revotar l’estatut. Penso que seria una maniobra intel•ligent i de dignitat nacional important.
En tot cas, tota aquesta situació afegeix tensió a les relacions entre Catalunya i Espanya i això no crec que beneficiï ningú a banda d’aquells que pensen que, com pitjor van les coses, millor. No és el meu cas. Jo sempre aspiro a estar el millor possible.
I, dit tot això, quan es publiqui la sentència del Tribunal Constitucional, ja direm el què.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Cabrero |
No ho sé, Persi.
Thursday, July 1st 2010, 2:38 PM
Hem nascut, ella i jo, a la serrania de Màlaga, en qualsevol llogaret anomenat Teba, i esmentat per Cervantes, que també és la meva pàtria i fràtria. També m'estimo aquest petit país, Catalunya, perquè estimar no té contingent.
|
|
puigneulos |
Doncs res, esperem
Thursday, July 1st 2010, 9:46 AM
Apa, a esperar que diuen els senyors del tribunal,,,aquells senyors que a les pauses dels 4 anys es dedicaven a parlar de iots, d'on anar a dinar i de prostitutes de luxe,,, a esperar.
Per cert,,, creus que amb independència aniriem pitjor?,,, és una reflexió que em ve al cap arrel de les teves aspiracions d'anar millor.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
