|
CATALUNYA ESTOMACADA
dimecres 30/juny/2010 - 08:13 515 0
Evito qualsevol discurs polític en aquest article, però no me’n puc desdir. No m’agraden els polítics d’aquest país. Ni de l’altre país. Ni d’una banda ni de l’altre d’ambdós territoris. Jo mateix estic empipat amb la política el que em converteix en un anarquista de pro quan vaig sentir certa personalitat raonar que “el bon català s’ha de saber el virolai” (porto dos anys esperant que m’envïin el carnet d’afiliació a un partit i arribarà el dia que em presentaré a la seu de Barcelona d’aquest partit, on es suposa que es tramiten les altes, i els digui quatre paraules no només d’ells sinó el que han fet tots amb Catalunya). I passa igual amb els espanyols, un no és un bon patriota si no s’ha anat a fer un aplec al Valle de los Caídos quan s’excusa al no saber aplicar bé la Constitució sencera i recorre a la vella guardia demagògica, amb el clar exemple de la COPE.
És curiós que fa dues dècades la Independència de Catalunya es reclamava amb el plom de Terra Lliure i actualment es recorri a l’oportunisme de diferents partis catalans que el que principalment volen és tenir el seu escó al Congrés dels Diputats a Madrid i dir grans coses sobre Catalunya mentre guanyen un sou, unes dietes amb el seu hotel i escolten Jimenez LoSantos al Matí per desfogar-se amb l’enemic nacional quan sap que el filtre brut del Constitucional no s’escapa ni la més mínima partícula. Aleshores recorren a Europa, burocracia, viatges, hotels, ara em passejo per la Grand Place o com Conseller en Cap vaig a visitar (de vacances) no sé quina tribu de l’Amazones que están més cardats que els sis milions de catalans que governo com a segon…. I lògicament Estrasburg no en vol saber res i li passa la pilota a l’altra Tribunal… El Constitucional. Compte! És molt maco fer-se la foto! La sobèrbia empemta de reivindicar els trets diferencials dels catalans de la resta d’Espanya o Europa. Però mentrestant aquí a Catalunya, amb la premsa a l’aguait per qualsevol esdeveniment, què? Res.
Vull una Catalunya sense pallassos. Sense un Sala Martín que pregoni el bé que viuríem (en temps de crisi!) fora d’Espanya, mentre ell se n’hi va (vol d’escala per als EEUU) per fer-se una foto amb l’Esperanza Aguirre la Cólera de Dios.
Els catalans ens hem de reivindicar en essència. No costa res. Vull en Josep Guardiola conferenciant després de cada partit en català i amb un traductor al costat, així com en Xavi, Puyol, Piqué i Valdés. Vull que en Montilla, socis i el principal partit de l’oposició facin el que no han volgut fer durant aquests més de trenta anys de democracia, que per això hi és. Amb un traductor al costat. No és imposició. És diversitat lingüística. Però no ho faràn si els xais que som que comprem samarretes i xapes amb el ruc autòcton com a productes retroalimentaris que ens eviten la capacitat de boicotejar a aquests polítics oportunistes i pretenciosos que només miren per la pela. Mentre això passa, la nostra llengua i cultura se’n va a la merda. Pel que sembla el catalanisme d’uns vers uns altres és un desacord quan no s’entèn quan, partint d’una mateixa base, es diuen de tot i nosaltres, el poble, en sortim estomacats. Un peix que es mossega la cua. Uns amb l’orgull que són al govern i uns altres que encara no entenen què és fer oposició després de vint-i-tres anys governant. Però, personalment a mi ja no m’importa. M’han decebut. I mentrestant la nostra llengua i cultura se’n van pel forat del clavegueram. No vull ni en Pujol, ni en Maragall, ni a la resta de Partits en la próxima manifestació d’Omnium Cultural a Barcelona. Han començat expressament la casa per la teulada a fi dels seus propis interessos. I hem picat. Ni l’egoisme més gran es podría permetre tanta sobèrbia que ha permès escàndols que van desde Banca Catalana, De La Rosa, Pretòria fins als racons més secrets del Palau de la Música.
Creem la base, els fonaments i demostrem-li al castellà que té una llengua germana tan sòlida i més ben parida que ella. Després parlarem d’independència. Però primer sentem bé aquesta base.
|