| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
HITLER I EL QUIXOT
 dimecres 30/juny/2010 - 02:59  882  5
No sé quants anys caldrà que passin per tal de poder-nos atansar més o més fredament a la figura d’Adolf Hitler. Sovint, quan jo pensó en el que fou el nacional – socialismo, se’m fa difÃcil de creure que fou un moviment del segle XX.
Això de l’extermini dels jueus em sóna a quelcom que pogués haver fet un cabdill mongol del segle X però no un dirigent alemany del segle XX. Ara, també és cert que Saddam Husseim matà un mil.lió de kurds i si anem repassant les masacres del segle XX potser res no convida a la meva estranyesa, ans tot el contrari.
Per a mi el nazisme és un tema fascinant perquè encarna el mal en estat pur en el marc de la República més culta de l’època, com ho fou la República de Weimar.
Que d’aquesta república pogués sorgir un individu com Hitler i un moviment com el nazisme crec que necessita un anà lisi psico-sociològic molt profund.
Per acabar-ho d’arrodonir Hitler era una persona força llegida. Darrerament s’han publicat un parell de llibres sobre les preferències literà ries de Hitler i hom queda desconcertant davant del seu bon gust: per damunt de tot Shakespeare, Cervantes, Ibsen i Defoe. Curiosament Goethe, el considerat com el millor autor alemany, anava al darrera d’aquest en les preferències del dictador.
Una de les coses que més em crida l’atenció de la lectura que fan molt dels admiradors del Quixot és que, en comptes de criticar el quixotisme, com va pretendre Cervantes, el que fan és defensar-lo. No es tracta de cremar els llibres de cavalleries sinó de fer renèixer els cavallers medievals i menystenir Sancho Panza. I sembla que aquesta també fou la lectura que en va fer Hitler.
Hitler va voler ser un nou Quixot. En comptes de muntar-se en Rocinante es va muntar en Nietzsche – la germana del filòsof fou una nazi exaltada – i va començar a envestir molins de vent arreu. Estava convençut que com que defensava el que ell considerava el bé i era el cavaller més cavaller de tots, ningú no el podrÃa vencer perquè enfront només tenia burgesos o proletaris.
Aquesta situació va dificultar molt el treball dels col.laboradors de Hitler que haguèssin volgut fer de Sacho Panza. El racionalisme dels seus colaboradors, dels seus generals, no l’interessava gens. Alemanya havia de guanyar la guerra perquè era la nació triada pels Déus i ell havia de dirigir Alemanya pel mateix motiu.
En aquestes condicions el que hom s’hauria de preguntar és com Hitler va poder, primer, guanyar unes eleccions a Alemanya i, després, ser seguit per l’immensa majoria del poble alemany. Hi té a veure la humiliació que van rebre els alemanys després de la I guerra mundial i l’especulació a la que els banquers i prestamistes jueus la van sometre. Hi té a veure una mirada que diuen que hipnotitzava als que la veien i feia seguir-lo renunciant al propi criteri.
Jo tinc la sensació que fins i tot al búnker, ja derrotat i a punt de suicidar-se, Hitler es continuava sentint un heroi i un Quixot. I no crec que en cap moment s’apendÃs del que havia fet. Potser, en tot cas, recordà que el Quixot sempre rodolava per terra guanyat per les aspes dels seus malignes enemics.
La diferencia és que el Quixot, en cas d’haver existit, només hagués produit uns quants danys materials, mentre que el quixotisme hitlerià deixà una extesa de morts mai coneguda a la historia. Jo estic segur que Cervantes no l’hagués volgut com hereu.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Miya |
Prefereixo Cervantes a Gobbels i la bogeria
Friday, July 16th 2010, 9:25 PM
La República de Weimar fou el règim politic i, per extensió, el periode històric que va tindre lloc a Alemania després de la seva derrota al termini de la I Guerra Mundial i es va extendre entre 1919 i 1933. El nom de ´República de Weimar´es un terme aplicat per l´historiografia posterior, ja que el pais va conservar el seu nom de Deutsches Reich (Imperi Alemany). La denominació surt de la ciutat homònima, Weimar, on es reunà l´Assamblea Nacional Constituient i es proclamà la nova constitució, que fou aprovada el 31.7.1919.
Si be fou un intent de república democrà tica avançada, no se si es adient calificar a un règim politic de "cult". Es notori però que l´època de la "República de Weimar" (1919-1933) fou una de les més creatives i propenses a l´innovació cultural de l història del "Deutsches Reich". I curiosament la majoria d´els avantguardistes que van fer posible aquest avanç cultural o be eren jueus, i/o d´esquerres, o senzillament pacifistes (per cert, això darrer era considerat delicte d´alta traició en temps de la "República"). Amb i com ells, aquells aires innovadors culturals van anar a parar a l´exili o podrint-se en una presó. Una mica més tard, també en els camps de concentració.
La derrota de la I Guerra Mundial i l´humiliació del Tractat de Versalles; el periode de 1919-1923 de la República de Weimar que fou anys de crisi politica, crisi econòmica, financiera, monetaria (la moneda alemanya es desplomà ), intents colpistes i separatistes; el Crack de 1929, etc, serien altres factors a tindre en compte si volem entendre còm va poder sorgir d´aquesta República "culta" un individu com Hitler i poguès triomfar el nazisme.
Quan Hitler obté plens poders en el pais al ser nombrat Canceller (1933) i més tard com "Führer", el nazisme (ideologia alemanya gestada en els anys 20. Les "SS" es van crear el 1925) s´instaurà de ple. L´aprobació i adhesió del poble va lograr-se des d´el "Ministeri del Reich per l´educació del poble i la propaganda", creat el 1933 per Joseph Goebbels. La cultura de la submissió vers els que estan a sobre i la brutalitat pels que estan a baix, va calar fons. La propaganda brutal i manipuladora ja deixava prou clar qui eren els d´abaix, si es que algu encara en tenia dubtes.
Erich Fromm en el llibre "Por a la llibertat" dedica el capitol 6 a analitzar la psicologia del nazisme. Ve a dir que el nazisme constituiex un problema psicològic, però els factors psicològics mateixos tenen que ser entèsos com emmotllurats per causes socio-econòmiques; el feixisme es un problema econòmic i politic, però la seva acceptació per part de tot un poble ha de ser entèssa sobre una base psicològica.
Bona nit!
|
|
zinc |
Hitler tenia carisme
Wednesday, June 30th 2010, 5:01 PM
mes que el quixot,per mi...........,per cert que es un llibre que no he pogut arribar a llegir mai,em cansa,sencillament.
Tornant al sr. del bigotet,el que el va animar i ajudar i li va obrir les portes quant les tenia totes tencades....,va ser un jueu anomenat,Max,que evidentment va fer matar d´una pallisa quant ell va veure que ja tenia tot el que necessitabe per arribar al poder.
Malauradament aixà s´escriu l´história,a partir d´aqui,a can rumia em sembla que hi falta gent.
Una abraçada
Dolors.
|
|
Cabrero |
Tots aquests autors, Persi,
Wednesday, June 30th 2010, 4:39 PM
han estat reivindicats per la dreta i per l'esquerra, especialment Nietzsche. Repasa, si ho pots fer, les velles revistes Ajoblanco de l'època, plenes de referències a Ibsen i, en menor mesura, Defoe.També trobaràs elogis de Cioran, un feixista força desconegut però molt atractiu. Coses de la literatura.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
