A un pati d'un col·legi hi ha un grup de nens; un es diu Jordi, l'altre Gorka, l'altre Santiago i l'ultim es Fernando. Tots, amb les seues peculiaritats, però dona la casualitat que Fernando es un noi mol gros i fort.
Un dia allà al pati Fernando va dir amb la veu molt grossa;
-tots vosaltres teniu que jugar amb mi al futbol, tant si voleu com si no.
Tots tres estaven obligats a jugar a una cosa que no volen i cadascú va optar per un remei.
Jordi va pensar en tractar de convèncer a Fernando de que ell el que volia era jugar soles a un altre joc.
Gorka va decidir barallar-se i barallar-se en tall d'aconseguir el que volia.
Santiago estava mes callat.
Aquí hi havia tres opcions;
-La paraula
-La violència
-El sotmetiment
Jordi tenia clar que no volia continuar jugant al futbol i que el sotmetiment no era lo seu, però al mateix temps no obtenia mes que negatives.
Ell vol jugar a un altre joc i no esta disposat a sotmetre's però Fernando li tanca la porta a la opció de la paraula. Que pot fer ara?
Dir-li al Fernando que no volem estar més sotmesos a l'imperialisme de la "una, grande y libre". Que estem farts de que se'ns pixin a la boca. Que ja n'hi ha prou.
Plantar-se i amb tota la fermesa dir-li al Fernando, que n'està tip, que fa massa anys que dura la seva prepotència, que no vol tornar a jugar mai més amb ell i que s'han acabat els intents de diàleg. I anar-se'n.
És tirar totes les pilotes fora. Fer moltes entrades, provar de trencar-li alguna tíbia (o les dues) al Fernando. Tocar la pilota amb les mans... i no posar-se a la porteria quan li hagin de llençar els penals. Jugar la tàctica del Fora de Joc... en fi, dues tasses de futbol, per al Fernando.
I quan el Fernando no se n'adoni gaire, saltar la tanca del pati i posar-se a jugar a un altre joc. Però fora del pati.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't