| |
per la cebeta (SAPS QUE PASSA?)
 dimarts 29/juny/2010 - 05:22  1519  1
Estimada Cebeta:
Passa que m'he sentit retratada amb les teves paraules i he trobat que havies sabut expressar molt sàviament el que senties i fer-ho arribar sense risc d'una interpretació diferent a la que pretenies. (això crec)
Passa que he viscut ((i segur que no sóc la única per desgràcia, dic per desgràcia bàsicament pel patiment que hi ha darrera)) exactament tot el que expresses.
I passa que jo també vaig acabar en un camp erm i ple d'ombres, en el que t'hi vols quedar i esvaïr-les.
Passa, que justament aquesta és la part que MÉS GREU EM SAP que hagis viscut, la resitència a la que un es sotmet fins que entén que aquesta no serveix de res. Aquesta resistència és dura, desgasta i acaba amb les teves energies.
Amb el temps però et sentiràs orgullosa de no haver tirat la tovallola de seguida, haver-te instaurat en aquest camp perquè voldrà dir que has actuat conseqüentment amb allò que un dia vas sentir/creure i que vas defensar els teus sentiments/creences amb la dignitat que es mereixien, que et mereixes.
I passa que en aquesta resistència tot i que a vegades t'ofusca, també téns temps (o més temps) per reflexionar i prendre una decisió amb més garanties d'encertar-la. (humil opinió)
Amb el temps veuràs aquesta experiència vital amb perspectiva i tan de bo, llavors sentis la satisfacció i seguretat d'haver fet el que havies de fer. T'ho desitjo de tot cor. Aquests sentiments faran que a partir de llavors, com se sol dir, trepitgis fort, perquè, quan un creu que està on hauria d'estar torna a sortir el sol, vergonyosament potser, però surt.
I un dia prendràs aquest sol en aquell indret que tantes bones vibracions et regala i el gaudiràs plenament, en pau. I aquells dos ocellets juganers amb el sol et recordaran que un bon dia ja hi vas ser allà, perquè ells saben de la teva plenitut viscuda temps enrrera. Ells et faran companyia i gaudiran amb tu d'aquell gran moment.
Resisteix perquè arribarà un moment en el que el que ara et pot semblar una supervivència, un ofeg, un camp erm i amb ombres, tornarà a ser somni, il.lusió i esperança, perquè d'això es tracta la vida, mal ens pesi a vegades. I recorda que els ocellets quan no hi ha sol també volen, també et faran companyia. Ells sempre hi seràn.
|
| |
cebeta |
...DONCS PASSA...
Tuesday, June 29th 2010, 6:24 AM
...que tenia que passar...i de no passar res a passar a passar molt...i seguirà passant,per això els "saps què passa?" ténen una numeració...i una dessitjaba amb tot el cor que es quedés en el tercer,quan es va sembrar... i no ha estat així...I una dessitjaba amb tota l´anima escriure el quart en un esclat de felicitat i benestar perquè arriva la collita...i no ha pogut ser... i ara és temps de seguir endavant,hi ha molta feina a fer encara...feina que hauria estat molt més lleugera si la meva lluita hagués tingut la recompensa que anhelaba...I qualsevol dia d´aquests seguiré amb la saga dels "saps què passa?",perquè ha de seguir passant.
A aquestes alçades,no es lluita sense una motivació forta darrera,una certesa...doncs hi han d´altres fronts oberts.Però tot i ser-hi,quelcom dins del cor et diu que et val la pena...per això et quedes tan ofegada davant del fracàs...però la que no s´ha ofegat és la consciència,doncs sap que ha lluitat.Era una lluita entre dos cors i s´han ofegat...Un "saps què passa?" l´escriu un cor...un cor obert a vegades,un cor ofegat d´altres...però en qualsevol cas un cor encara tendre,massa tendre.
Moltes gràcies Use.Una abraçada.L.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
