|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de kimberlic
|
|
|
Etveig!
dijous 10/abril/2008 - 05:37 521 2
La tempesta es l'esclat dels sentiments del cel,
pot ser una barreja de rosats i grisos,
pero deixa un aire nou
un terra remullat que exhala la millor de les olors.
una essència que perdura
La tempesta
es l'alliberament d'una situació,
el fí i l'inici de l'evolució dels núvols.
Per mi ets això,
una essència que perdura
la fí de la meva tristor inconprensible
i l'inici de la millor sensació.
ets la companya inseparable
dels secrets de la cambra
aquella rialla oberta
on m'hi trobat sovint arraulida.
ets una rialla oberta
una paraula sincera,
una abracada.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
etveig |
Vull dir-te...
Thursday, April 10th 2008, 7:20 PM
Jo no sóc poeta com tu, peró vull dir-te que he notat com cada paraula es clavava dintra del meu cor i allà si quedaran per sempre més.
Mai ningú m'havia fet un escrit tant preciós, potser, un dia algú d'aqui també ho va provar, peró al final la gent acaba per demostrar el que realment és. I tu...Tu ets una amiga, i sé que tu...Sempre seràs al meu costat, i jo al teu pel que necessitem explicar-nos.
Gràcies...Per la teva generositat, per ser aqui cada dia, per llegir-me, per plorar amb mi.
Gràcies per tot, Kimberlic.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|