Agafa aire...intentant respirar malgrat l’escalfor de l’ambient.Un ambient ja xafogós,d’estiu.
Agafa aire...intentant percebre olors i aromes que et tornen del passat...que envolten i protegeixen.
Agafa aire...endinsan-te sota l’aigua per percebre el sò distorsionat...tornar al ventre matern cercant protecció.
Agafa aire...per tapar-te amb un coixí i no sentir res més que el sò del silenci.
Agafa aire...expandint els pulmons per agafar-ne la vida que hi porta escrita en cadascuna de les seves partícules.
Agafa aire...intentant fer baixar el nus...frenar les llàgrimes d’impotència.
Agafa aire...aixecant el cap per sentir-te més valenta,més forta,més insensible.
Agafa aire...pensant que et serà la millor de les medicines per combatre els símptomes d’aquesta melangia malaltissa que et paralitza l’ànima.
Agafa aire...negant la certessa dels sentiments que t’envaeixen ja arrelats i profunds, nets , clars ,reals.
Agafa aire...esperant que la sòn torni a tu i despertar més descansada.
Agafo aire...ara quan miri dins del mirall no hi serà al meu costat...però li guardaré l’espai...l’espai del reflexe d’un àngel que malgrat tenir les ales trencades,un dia tornarà a volar...i perquè l’estimo,desitjo que amb mi...
... agafant aire.
"Jo només tinc un desig d’amor...no perdre mai el plaer d’enamorar-te..."
Tens un repte aquí al davant, i ara no és moment d'enfonsar-se. Et queden pocs dies per fer un gran pas, i el més important no és si estàs enamorada o no. El més important és saber-te TU, i tenir força. I parlar amb veu clara.
Després... quedarà molt estiu, i una melangiosa tardor, i podràs veure els pàmpols daurar-se i el capvespre enrogir en les galtes de Montserrat. Ara, potser millor que no. Que et concentris en el teu partit, i que el guanyis per molts gols.
(i tu ja saps què vull dir...)
...conscient de que no té perquè tornar,Alfons...
...conscient que ningú mereix tenir ningú,Elle...
...conscient que enamorar-se és un regal més de la vida,Gorri...
Conscient que fa 3 o 4 blocs enrera dèia que ja no toca patir,que ara ja no caldrà...De vegades el que toca és reconèixer la naturalesa d´un mateix i fotre´s.