|
UN CONTE BEN ESTRANY
diumenge 27/juny/2010 - 04:24 1327 2
Això era una vegada a un país no tant llunya, vivia un nen que li deien Joan. Aquest com mols era un noi despreocupat i impulsiu. Prenia decisions sense pensar amb les conseqüències, i la veritat es que li agradava el sentiment que li provocava fer-ho.
Encara que la gent que l'envoltava l'avisava repetidament que algun cop podria fer-se mal, ell continuava i continuava reptant al destí.
Un dia m'entres caminava per el camí de sempre, aborrit de observar cada cop els mateixos paisatges va descobrir allà al fons un desvio. Aquest portava a una carretera molt ben pavimentada, amb uns prats d'uns colors molt cridaners. Ell sabia que aquella carretera era algo nou, que mai havia passat per allí, que un cop presa la desicio li seria molt difícil tornar enrere. Així i com era d'esperar Joan el va escollir sense parar-se a pensar ni un moment.
Al principi tot anava be, però prompte va poder observar que algo passava, el paviment ja no era tan compacte com abans, el caminar es feia cada cop mes difícil i el que abans eren bonics prats ara es convertien amb boscos frondosos dels que apenes podia sobrepassar la llum.
Joan estava cada cop mes perdut i cansat, la obscuritat ja era total i ara ja pensava que no podria sortir mai, ara ja sense apenes forces recordava les advertències que tans cops havia escoltat.
Llavors de dintre el seu cos ja desesperat i apunt d'abandonar li va sortir un fort bram;
-NOOO PUUUUC!!!.
Tot seguit com per art de màgia allà a la llunyania va poder apreciar com una fina veu li responia;
-JOAN PER AQUÍ ESTA LA SORTIDA, EL CAMÍ ES DUR PERÓ NO TENS QUE DETINDRE'T MAI...
Així i quasi sense forces Joan continuava caminant fins que un dia va veure com per entremig dels pins sortia un delicat fil de llum, cada pas que donava la llum era major. De sobte un dia es va trobar amb una senda, en pocs dies la xicoteta senda ja era un camí.
Joan es troba de peu davant d'un camí no molt ample, ni mol bonic, però ple de coses per descobrir... al darrere el bosc del que no podra oblidar-se mai.
|
|
|