| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cebeta
|
|
| |
L´ HORT
 diumenge 27/juny/2010 - 10:44  641  5
Hi havia una vegada un hortet on hi va créixer una cebeta.Era sola,enmig de l’hort,com a cebeta.Amb totes les seves condicions com a tal que la mare natura li va otorgar intactes.Però no era com les demés,en realitat.Potser perquè en la seva gènesis tenia alguna alteració...perquè tenia moltes més capes,i dures.
I va anar arrelant,arrelant a l’hortet...fent-se el seu lloc,el que més li va agradar...gran sort i encert per la seva part.I sense voler envaïr l’espai de ningú.Insegura d’entrada,per l’ignorància...però després marcant més el seu espai,segura de que se l’havia guanyat.
Però un bon dia va arrelar un tomàquet...vermell i formós.Un tomàquet que es va sentir atret de seguida pel flaire de la cebeta,per la tendressa que tot i les dures capes que l’envoltaven,prometia dins seu...i no anava equivocat.I se li va acostar...i li va transmetre a cau d’orelleta que volia saber si sota aquelles capes,hi havia una tendressa que s’ensumava a l’hortet...i ella va percebre un agradable aroma sota la pell del tomàquet,i li va néixer l’interès per saber si era cert...
I no s’equivocaben...la cebeta era tendra,molt tendra...el tomàquet era madur,molt madur...Els dos tenien una essència dins seu molt genuina,una olor molt penetrant i característica...es prometien ideals per acabar fent el més deliciós dels sofregits...però s’havien de ratllar amb cautela,la tendressa comporta debilitat.I possant’hi els cinc sentits...que no es perdi ni una gota de l’essència...
Però ningú sap del cert què va passar... potser el que va passar és que la cebeta nua havia de ser ratllada sense gaire demora per evitar-ne el procés d’oxidació,i conscient d’aquesta realitat va necessitar vitalment saber que el tomàquet volia ser partícep del sofregit...o potser va passar que el tomàquet a mida que era ratllat no tenia les llavors prou madures per a garantir un èxit total,i conscient d’aquesta realitat, necessitava seguir arrelat al seu hortet.
La cebeta va tornar al seu lloc de l’hortet nua i impotent...però amb l’esperança que les capes tornaràn a envoltar-la,tard o d’hora.
El tomàquet va cercar un lloc a l’hortet de puntetes,tocat i a contracor...amb l’esperança que els raigs de sol l’acaronin i li facin esclatar les llavors.
No hi ha garanties,als fogons.
Qualsevol chef sap que els ingredients han de ser al seu punt exacte de maduressa...per afegir-li el millor punt de cocció...per treure’n el millor sabor.
Intentar fer un sofregit sense això...comporta uns riscos massa grans d’assumir...tot i que el gran chef de les nostres vides també comet petits errors...i sempre es poden rectificar de sal i pebre.
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
_Alfons_ |
Calçot
Sunday, June 27th 2010, 5:20 PM
Algunes cebetes contemplen que l'hortet on han arrelat es pot omplir d'insectes feréstecs o agradables, d'alls, de porros, de pastanagues, mongeteres, cols, tomaqueres......
Hi ha cebetes que senten el dolor de la recepta del sofregit d'ingredients amb diferent maduració. I el Gran Cuiner les enterra també a elles, com si estiguessin castigades, i elles pensen, per un moment, que mai més no veuran el Sol.
Però d'aquestes Cebetes en sortirà un tendre i gegant calçot, recolzat en la terra que la calça, terra que li aporten també les altres hortalises.
Un calçot ben fort, tan fort com tendre.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
