| |
l' estrella
 divendres 25/juny/2010 - 09:38  1132  2
Quan la vaig tocar feia olor a estiu. Venia embolicada en paper gros, blanc, rugós i encara estava més rugós per la maleta en la qual l'havia portat, amb el vaivé de les onades de l'illa fins ací.
Era un regal xicotet i fràgil, olia a mar -per això m'olia a estiu- a la brisa en la cara, al sol fort i a eixa arena roja i grossa, amb trossets de xicotetes petxines que se m'apeguen en la pell per que mai he sabut ni vull saber col•locar-me ben damunt de la tovalla.
A l'obrir el regal, el paper va fer el soroll de les onades al xocar contra les roques, però vaig trobar a faltar la sensació de frescor al no esguitar-me l'aigua. Tampoc vaig sentir l'apegalós del mar, eixe oxigen salat que s'apega per tot el teu cos i mobilitza cada una de les meues cèl•lules fent-les sentir coses, coses de colors, coses de sabor blau i de color salat.
Bé, és veritat que a l'obrir-lo si que olia a sal, però sense aire, em resulta estrany. La vaig veure i m'agradà, tenia cinc puntes, -algunes tenen sis- és millor que la meua només tinga cinc, és més, com el món, incomplet o també pot ser complet, pot ser en realitat que li falte una o que li'n sobre, no ho sé, si que sé que la meua tenia cinc puntes, que m'agrada, m'agradava molt.
ja seguixc un altre dia.....
|
Contactes
Registra´t
