| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cebeta
|
|
| |
CARTA SENSE DESTÍ
 diumenge 20/juny/2010 - 08:13  702  10
T’escric des d’aquest espai sent conscient de que no ho llegiràs...però des de la sequera que m’envaeix he retrobat la teva presència que si bé llunyana en l’espai i el temps...encara puc percebre subtilment.
I et convido a escoltar-me,a llegir-me,a sentir-me...a aixugar unes llàgrimes que no vull treure,que vaig jurar-me que no tornarien a caure...
Quantes vegades em vas veure plorar!!!Quants cops em vas acaronar per fer-me sentir estimada,important...quan el que també volies era rebre l’escalfor de la meva abraçada que mai em va importar retornar-te!!!Gran mestre,doncs tenies la millor de les alumnes!!!
Per aquí tot va fent el seu curs...lentament,potser,però va fent.I és aquesta lentitud la que em va perdre en un moment donat,i sembla que empeny novament dins el meu cap,fent-me treure una melangia que m’ofega per moments,sí...però he d’apendre a flotar.
Potser perquè em sento sola...i no pretenc el teu retorn,doncs mai m’has deixat del tot...però tan sòls un senyal i tot seria tan diferent...doncs plorariem plegats unes llàgrimes abstractes,sense sentit...i alhora plenes de sentiments.
Sensibleries...
Potser perquè em sento buida...que no recullo el que he sembrat...que he fet,actuat i dit com crec vaig aprendre de tu des de la bondat d’esperit,la conformitat i la comprenssió...i obro la finestra per fer un cop d’ull i tan sòls veig camps descolorint-se,erms,que no donen cap fruit...una ullada enterbolida,potser.
Limitacions...
Potser perquè no puc entendre els sentiments en comptagotes...doncs no és com els he rebut ni els he donat mai.
Incomformisme...
T’escric des d’aquest espai sent conscient de que ara es minimitzarà el dolor...
Perquè encara no n’hi ha d’haver
Perquè encara no toca
Perquè encara no cal
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
incens |
sorpressss d'alegria!!!!
Sunday, June 27th 2010, 4:01 PM
Et felicito cebeta, estic sorpres de llegir el teu article, em sento tal i com el descrius, la perdua de la meva parella em fa sentir tal i com es, m'agrada sentir les paraules, sentiments reals que pateixen altres persones amb les mateixes circunstancies, ja tinc la meva autestima un xic mes alta, més anima't, quan de temps perdura aquest dolor, aquesta tristesa que no saps perque no marxa, jo vull sortir d'aquest dol, jo vull tornar a ser com abans, feliç i content com sempre!!! perque sempre passen les pitjors coses en els moments mes macos??? buff quina plorera, ho sento. merci
|
|
Ellesmera |
No ets cega
Monday, June 21st 2010, 4:41 PM
però potser, dic potser, sí ets massa exigent. I ho dic perquè jo també sóc així.
Sense voler-ho, al sortir d'una relació frustrant on et sents que se t'ha negat tot, a la propera li exigeixes tot.
I, aquest tot, pot ser asfixiant per a l'altre, que "potser" ja et dóna molt i s'ofega amb tanta pressió.
I, no sé, a vegades és millor poc que res.
Un petó.
M
|
|
cebeta |
gràcies Terry i Elle...
Monday, June 21st 2010, 2:15 PM
...per tenir sempre unes paraules amables per a mi.
No cerco,Terry...tan sòls dóno i no sento que rebo...potser sóc massa exigent,o senzillament sóc cega.
Per a què em serveix la sensibilitat,Elle?...doncs per rebre més fort.
I la dolçor?...doncs per a muntar un buffet lliure,doncs hi han coses que no es poden racionar.
I la bondat?...doncs per què se n´aprofitin d´una.
I sí,parlo per a mi,i no sé si serà la primavera...però ben pensat sóc jo,que no m´acabo de treure floretes del cap,potser.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
