| |
Siusplau, mai borris el meu numero...
 dijous 10/abril/2008 - 12:50  527  2
Al veure el seu nom a l’agenda del telèfon li van venir tots els records.
Així, de cop, com quan sense adonar-te passes per sota d'una canal en un dia de pluja.
I, per molt que el temps hagués passat, el gravat no es pot esborrar, sobretot quan es converteix en alguna cosa única, o en un punt d'inflexió.
Va tractar d'entendre què sentia. I no ho va saber.
La nit següent, va tornar a recordar, i els records seguien sent vius, però com una vella pel•lícula, gairebé aliens.
Intentava lligar les sensacions, i no les trobava.
Ni tan sols veure el seu rostre a les fotografies oblidades les hi portava de nou.
Va pensar que la vida pot arribar a ser insípida. I va pensar a esborrar el seu nom, a veure si així també s'esborraven aquests records, ja orfes.
Però va canviar d'idea.
Per si de cas simplement estaven hivernant, enquistats, esperant el moment en el qual alguna cosa explotés per a sortir de nou a la llum.
Mesos després, es va donar l'ocasió.
I ni van sortir, ni va esborrar el nom.
Per si de cas.
Perquè, en el fons, un mai sap.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
