Deambular en la penombra,
bany en el fil eteri de llum
que entra a l’estança,
jugar amb ell,
esmunyir-se en ell,
invitació a seguir-lo,
primer peu, primer graó,
pas ferm ascendent.
Nocturn en fa major Op 6 N° 2... aprofitant que és l'any del seu marit i que a dones com ella, el segle en el qual van viure no els va donar la suficient importància que es mereixien.
que es deixen captivar pels pensaments i pels sentiments no necessàriament lunars... i sigui quin sigui el final que trobin, la seducció és un bon camí.
que es deixen seduir per la lluna plena, culpable de les marees, de les bones collites i de la bogeria!
No et refiïs, mpop, que aquestes seduccions acaben en matrimoni, ni que sigui lunar.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't