| |
CINEMA: VINCERE (Director: Marco Bellocchio, Itàlia, 2009) Estrena: 11/06/2010
 dimecres 16/juny/2010 - 07:57  453  0
Des del passat dia 11 de Juny podem gaudir a les pantalles del nostre país d’un film que supera les expectatives referents a la categoría argumental en què es desenvolupa. Perquè ens trobem amb una cinta histórica situada en un país tan inestable com és Itàlia i un personatge tan esfereïdor, com desgraciadament admirat és avui día entre una bona majoria dels seus compatriotas, com va ser Benito Mussolini (sota la màscara de l’actor Filippo Timi).
“Vincere”, traduït de manera exclamativa “Triomfarem!” deixa en un segon pla les referències històriques que de mode pedagògic podrien convertir la cinta en una sòlida radiografia d’ un sanguinari tirà. De fet al film no es priven de es segmentar-nos amb arxius de l’època a mesura que passen els anys). Passem doncs al pla o la vida privada d’un home sempre encarat a l’enfrontament de nous reptes (el seu ascens meteòric en el si del sindicalisme italià de carácter marxista) per anar a raure a la grisor més absoluta d’una cobdícia, enaltida per un sentit de l’orgull i el poder que el durà a unes idees tan extremistes que traspassaràn la barrera contrària (per allò de que els extrems es toquen) fundant el Partit Feixista, com a símbol unitari, i totalitari, d’una societat fortament agermanada amb l’Exèrcit, l’Església i les classes dirigents. Aquest procés d’evolució será vist a través de la involució de la seva amant Ida Dalser (excel.lent paper protagonista de Giovanna Mezzogiorno) que acabarà sent repudiada per aquell egoïsme d’homenot malcarat i perdonavides que, no obstant, mala jugada va fer al seu país durant la II Guerra Mundial.
L’espectador és partícep de l’ascens de Mussolini (amb els segments que ja he esmentat abans) i de la caiguda d’Ida que reclamarà el seu cor, així com la paternitat d’un fill. A canvi només pelegrinarà de manicomi en manicomi segons els designis d’aquell déspota ambiciós que no disposava d’ un duro però que sí estaría disposat a vendre’s el que podía haver estat una familia feliç, per recolzar les seves botes llustrades al seu despatx del Palau Chigi envoltat dels seus sequaços Camises Negres.
Marco Bellocchio (Piacenza, Itàlia, 1939) no mostra el paper femení de l’odi, sinó el del turment d’una dona enamorada que lluitarà per uns valors que li són repudiats. “Vincere” també podría interpretar-se entre línees, en el paper de l’Administració Italiana al seu poble avui dia amb el capdavant del seu Primer Ministre Silvio Berlusconi. Bellocchio ja havia dirigit l’intimista i política “Buenos Días Noche” (Bon Giorno Notte, 2003) on narrava els agònics dies del President Aldo Moro, segrestat a mans dels Brigades Rojes, vist a ulls d’un dels seus membres.
|
Contactes
Registra´t
