|
UNA ESTONA A LA MEUA VIDA
dimecres 16/juny/2010 - 01:54 1382 1
Sis i mitja de la matinada a l'habitació entra mig furtiu el pare, el meu subconscient sap que a arribat l'hora de alçar-se i encarar un nou dia. El sol encara no a acabat de sortir del tot, ens anem a collir fruita.
Quan surto al carrer una ventada d'aire ben fresc em recorre les cames, la olor del pa coguense al forn de la cantonada es intens.
De camí al bancal la vista es impressionant, la serra es plena de boires i allà baix s'intueix el petit poble que encara dorm. Es tan impressionant que encara que ho veig tots els dies no puc deixar de pensar que soc un privilegiat.
Un cop al lloc baixe del cotxe i aspire fortament, els pulmons se m'omplin i gaudisc del aire que m'embolta.
Descarregue el cotxe i pose al terra els a caixons que tenim que omplr. El pare engega la radio i ens posem mans a l'obra, m'entres vaig agafant, em tire a la boca les prunes mes mauretes. Allí la tranquil·litat es total, sols es sent la radio i el cant dels ocells que per allí guaiten.
Ja mes tard Llorenç ens diu amb la seua calor que a arribat l'hora de marxar
FINS DEMÀ...
|