| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Rasko
|
|
| |
Me'n vaig! Doncs ves te'n
 dimarts 15/juny/2010 - 02:26  823  10
Però m'he quedat allà com un passarell.
Fa 4 mesos que tinc feina (i diuen que he de donar gràcies a Nostre Senyor..., és a dir, al Capitalisme... o a Buda, qui sap-lo.
Des que he començat he vist que l'estructura organitzacional d'on treballo ara és el de si cal, treballa fins les 22h perquè no fos cas que la competència ens prengués un client!! Mare de Déu Senyor, això Mai! Pecat Mortal.
Ahir una de les emergències diàries que m'obliguen a plegar 1 hora més tard de mitja i la cap em diu a les 18h en punt que se'n va a fer un cafè amb una amiga davant de la oficina i que a les 19h ja passaria a ajudar-me. Pleguem a les 18h... (sobre el paper) Ella si, doncs és la cap i pot fer això i més (quin xollo!)
Vaig contestar-li que jo a les 18,30h me n'anava a casa... uisssss, em digué, doncs ves te'n. Em vaig quedar fins les 19,20h acabant l'emergència, que no era ni un accident de cotxe, ni un incendi, ni un malalt terminal, ni un desastre nuclear. Era una cosa molt més important sens dubte, enviar un tio a pencar 3 hores un sol dia a un polígon de mala mort que només hi viuen serps i altres llangardaixos amb molts diners.
Avui m'he dit, avui si plegaràs a les 18h, almenys un dia! I ves per on, una altra emergència! aquesta vegada per enviar a un arreplegat a posar croquetes en safates de cartró blanc per tres dies doncs un familiar de la cap que havia d'anar-hi ens ha deixat tirats justament a les 18h!! I la mateixa cap em ve corrents a dir-me que em posi a buscar a algú (18,35h). I crec que m'ha sortit de l'estómac
"Jo me'n vaig a casa!" doncs la resposta ha estat contundent "Doncs, ves te'n". Ja portem 2 ves te'n. No sé si arribaré a la 3a oportunitat que va tenir Sant Pere en poder mentir 3 vegades.
Aquest jo me'n vaig és molt sincer i potser em fotran fora si segueixo així. Estic emprenyat amb mi doncs tot déu em ve a demanar feina i alguns fins se'm posen a plorar i veig com pateixen. I jo sóc així de tranquil que dic me'n vaig! sense recordar que fa 6 mesos estava amb una pre depressió per no trobar ni expectatives ni feina ni res de res en una ciutat que a voltes m'agrada i massa sovint tinc ganes de tornar a marxar i aquesta vegada lluny com sempre he somiat.
Ni valiums ni levitacerams ni cap remei d'aquests tant familiars em donen prou consol.
He descobert als Amics de les Arts que em donen una mica de pau en aquesta merda de món que estem construint des de fa tant temps on haurem de treballar fins que ens morim, això els que tinguin la Gràcia de tenir el tresor d'una feina!
M'agrada aquesta feina que em canten els Amics de les Arts.... m'ho pensaré
www.youtube.com
Una merda de dia....
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Rasko |
Gràcies pels ànims i comentaris a tots/es
Wednesday, June 16th 2010, 4:02 PM
Puigneulo, em vaig comprar el Bed & Breakfast dels Amics el dissabte i no he parat d'escoltar l'àlbum. Bona música i lletres ben elaborades, un descobriment gratificant.
Karki, gràcies bambina...diuen que pels dies negres una mica de xocolata va bé ;d per això cada dia una mica de nutella quan arribo a casa és la meva millor droga.
_Alfons_, hehhee, caram, dóna-li records a aquest que et trobes cada dia ;D i 13hores al dia! ostres, ara si que callo..., tinc un defecte (crec que molts el tenen), el temps és el meu tresor més preuat i donar-lo a quelcom que no m'agrada em fot... i al mirall fa temps que no me'l miro... sobretot després de llegir el retrat de Dorian Gray, per precaució hehe
Siddharta, gràcies pels ànims. El que dius em recorda el que em va dir el meu germà, alguna cosa sobre la resiliència que el Rojas Marcos va patentar, crec que era l'adaptació que el subjecte fa a unes circumstàncies adverses que cada ú l'afrontem d'una manera diferent.
Cetic, tens raó, pringar per sobreviure és una merda. Però com tot, els autèntics pringats no tenen temps ni per maleir el mal dia que han tingut, aquesta és la meva sort. Un món més just és possible, segur, però el manen uns desaprensius... però sort que tenim el futbol i la Belén Esteban i el poble ben eixerit i tranquil.
Cabrero, això de la resistència em recorda allò que diuen dos que es troben pel carrer "ei com va?" "bé, anar tirant"... la vida en el fons és això, na tirant que diuen. Però sempre hi caben sorpreses bones i dolentes que canvien aquest na tirant. Demà sempre pot ser un gran dia, il·lusió (el meu avi era així, llàstima que no estigui aquí per demanar-li consells, era un gran home)
Bugy, i tant que els nens t'han de donar alegria, són innocència i alegria diària segur. Gaudeix-los abans no abandonin la candidesa i vulguin anar a discos...
Crec que llegeixo masses autors existencials i deprimits amb la societat que em fan veure encara més fosc tot plegat... com la genial La Peste de Camus que em vaig apuntar unes frases:
"La gent es casa, s'estima encara una mica de temps, treballa. Treballa tant que s'oblida d'estimar-se"
I si algun dia em fan fora de la oficina crec que m'acomiadaria així si tinc prou sang freda:
"No es pot esperar res de les oficines. No estan fetes per comprendre"
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
