| |
DIUMENGE
 dilluns 14/juny/2010 - 07:48  423  0
El pes de l’aura del panegíric maleït
rebrota en l’enyorada infància segellada de fórmules
Els àngels segueixen baixant a la ciutat,
als carrers sense branques com a corbs regenerats
El gos de presa avisa al lector del bosc,
La tarda s’esfondrà a la enlluernadora nit inmediata
Des del turó les avingudes flueixen
de lluernes intermitents
Amb l’equipatge de la seva ment sota el braç,
deixa enrera la insultada follia que malament preserva,
Creua la futura promesa anestessiada de familia,
Gira de reüll l’enverinada vista del seu orgull
Diumenge vivent que s’adorm al niu de guix sense mirar enrera
Obre els ulls vers la mirada del llibre acabat
Segella el cor, clou els sentiments,
Llàgrimes vessades al més remot dels possibles
|
Contactes
Registra´t
