tots tenim en men el llarc culebron de el cor de la ciutat...va ser la serie mes llarga que ha fet mai t. de catalunya.jo mateixa hi vaig estar enganxada fins el final.fins que vaig dir PROU DE CULEBBRONS.la vida ja ho es un culebro ple de altibaixos, penas, alegrias...o no es aixi.el dia a dia que es viu .posemnos sino s pensar a que no hi ha pasat un dia que no ens pasi cualsevol cosa per petita que sigui que et fan pensa . mira avui no ha sigut un dia corrent. una petita discusio am la parella...una trastada que ha fet el gat...o el teu fill petit...de vegades tambe hi han dies que son pesims.cuan s,ens mor algun cuan ens trobem malament o tenim algun familiar que ho pasa malament. la vida es un culebron.no fa falta seguir aquestas series interminables de 1000 capitols o mes que al final ja no saps qui s,ha mort ..cuantes vegades s,ha separat el protagonista i cuantes malifetes ha fet el dolent de turno.no fa falta esta enganxat al televisor per viure totes aquestes histories. no creiu amics meus?
Les series costumistes aquestes són eines de transmissió de valors, normalment molt conservadors (iguals que els anuncis que vénen coses) que van introduint poc a poc noves idees per a “habitualitzar-nos” a elles, però sempre amb alguna finalitat determinada.
És millor viure la teva vida que mirar la dels altres (sigui de realitat o ficció) ;)