| |
“EL DARRER PARANYER” DE NICOLAS VANIER
 dilluns 14/juny/2010 - 04:59  506  0
Hi ha obres d’art – i aquesta ho és- que una vegada les passes pel sedàs de la raó no només no aconsegueixen la finalitat ideològica que volien aconseguir – que siguis ecologista – sinó que aconsegueixen que tendeixis a la contrària.
Sobre el que és natural i el que no és natural hi ha mil.lions de volums escrits. Hi ha qui diu que tot és natural ja que, d’una manera o altra, deriva de la natura. L’home actua sempre conforme a la seva natural i al màxim al que pot aspirar és a recrear elements naturals. Em sembla que es evident: ex nihil, nihil.
N’hi ha d’altres, però, que consideren que és natural tot allò que és aliè a l’home i a la seva cultura i consideren, a més, que tot el que ha fet l’home és antinatural i que tot el que és antinatural és dolent.
Després, és clar, hi ha els dels matissos, que sempre solen ser els que tenen raó, però també els que tenen els arguments menys vistosos. Aquests diuen que hi ha aspectes de la cultura humana com ara la higiene, la sanitat o l’art que són positius i aspectes de la cultura humana com la guerra, la contaminació o l’insostenibilitat d’algunes economies que són dolents.I que el que estaria bé seria trobar l’equilibri entre natura i cultura.
La pel.lícula –una mena de documental ficcionat- ens explica la vida de Norton, un dels darrers paranyers de les Muntanyes Rocoses. Val a dir que durant la primavera – a banda de l’ensurt d’algun ós que no era on se suposava que havia de ser – la seva vida i la de la seva companya transcorren en una mena de paradís terrenal. El bosc posa al seu abast tot el que els hi cal i viuen en una harmonia, una pau i una felicitat absoluta.
A l’hivern, però, les coses es compliquen. No hi ha tant menjar, les aigües es glacen, fot un fred que pela, etc... I jo, francament, no penso que viure en aquestes circumstàncies sigui gens místic, sinó, al contrari, ben emprenyador, ben incómode, ben inconvenient. Quan el protagonista, per exemple, és tret de l’aigua perquè el gel s’ha glaçat gràcies a la caritat dels gossos no em fa gens d’enveja...
Hi ha el discurs ecologista: s’estan fent carreteres i s’estan talant boscos i aviat no quedarà ni un pam de net. I jo penso: es veritat. S’han de protegir els espais naturals, es evident. Si no ho fem acabarem caient en el nostre parany. Finalment, vivim de la natura.
Però, és clar, dir s’ha d’equilibrar, racionalitzar, moderar, etc...l’explotació o la relació que l’home té amb la natura no treu que sigui una idea i una ambició ben legítima que la humanitat hagi aspirat a dominar-la, o, si més no, a que la natura el dominés el mínim possible.
La parella d’humans que passen l’hivern enmig de les Muntanyes Rocoses no em fa capmena d’enveja. Penso que jo, malgrat que de tant en tant Barcelona es destoroti, visc molt millor que ells.
I, sí, també penso que un estiu o una primaveura m’agradaria fer-hi un viatge. Els paisatges i les bèsties són realment espectaculars
|
Contactes
Registra´t
