| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Neuseta
|
|
| |
un dia qualsevol
 divendres 11/juny/2010 - 03:37  739  4
avui a la tarda com molts dies he anat a treballar a la pastiseria...com faig sempre observo la gent i les seves formes de actua.venen quasi sempre les meteixes persones.el señor que be a buscar un pa de pages...la noia que be am el seu fill petit a buscar el berenar...l,avia que remuga cuant el seu net li demana un ou kinder,,,que al final sap que li comprara. es a dir un sinfin d,actituts de persones que son mes o menys normals...que es suposo que tenen una feina...una vida feta.el que mes em xoca es el senyor que be i es fot 4 i hasta 5 cubatas...que fort i sense menjar res.o el que es veu 3 o 4 quintos i despres diu...|QUINA SET QUE TENIA|.jo veig tote clase de gent i aixo em fa pensar la meva feina es amena i distreta pero tambe crec que te les seves coses dolentes..aguanta gent de tote mena...maniatica...rara...pero tambe molt maca. quasi sempre hi paso bones estones a la feina.ah|m,oblidaba de aquiellas velletas que venen casi cada dia a berenar i parlan de les seves coses i cuant es quiasi l,hore de tanca diuen...aun nena ja es l,hora cobrens que marxem i em donen la bona nit am aquella amabilitat que em fan sentir felic...perque per mi aquets petits moments tenen molt valor. soc felic a la feina
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
FIRM |
PASAR-HO BE
Friday, June 11th 2010, 4:57 PM
Mai havia treballat d'aquesta mena de feina.
Mai en cap moment pensà que estaria venent flors i plantes, era persona de papers, d'oficina, de comptes i números.
Mai ni en la seva imaginació pensà que en algun moment tindria que reinventar la seva vida.
Mai va tenir por d'arreplegar la vida i conduïr-la per a on la portava.
Mai, encara que aquesta vida la portes per els camins mes costeruts i pedregossos, va deixar de dominar el volant d'aquest auto.
Sempre, recordà les paraules de la seva filla quant li deia : "mes avall ja no hi tens mes camí, ara nomès toca pujar, aixó es el que passarà" La sort tornarà.
Sempre amb cara nova al matí, amb l'expresió de felicitat dibuxada, alegria i optimisme... " es cert...cap avall s'ha acabat el cami, ara vaig per mont"
Sempre tindrà per après, els tractaments de les plantes, les seves malalties, quant es reguen, si son d'ombra o de sol, si d'interior o volen gaudir de l'aire del pati.
Sempre mes tindrà per après que es disfruta de qualsevol feina posant-li amor i passió.
Sempre hi havia la senyora posada i tocada que amb veu de pito li deia "nena, aquesta planta s'ha de regar" ""??"" Oi tant, que si, ella tambe te set !!
Sempre li va dornar la volta, i el que potser per un altre hauria estat una gran tragedia treballar en una tasca no coneguda...va esser un repte, un coneixer noves coses, fer unes amistats noves, bones i duradores...bona gent.
I sempre mes...ara que torna per el camí de pujada...recorda lo be que s'ho passava, en aquell jardi, amb els clients i les seves peculiaritats...veïent la fauna humana que hi acudia.
Mai, pensa, que en la seva feia actual, de papers, números, comptes i balanços s'ho tornarà a passar tant be com quant escoltava "nena i aquesta planta es rega?".... No senyora.... aquesta es artificial..........
Que la vida vos cuidi.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
