| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
EL DIA DEL PARE I EL DIA DEL GAT
 divendres 11/juny/2010 - 03:50  518  4
Quedi clar que aquest no és un article contra els gats en general ni encara menys contra la gata de casa en particular. Els animals en general i la gata de casa en particular compten amb tota la meva estimació.
Però ara també li tinc una mica d’enveja a la gata. Val a dir que, de moment, és una enveja sana que no té res a veure amb aquella que planteja Colette en la seva novel.la “La gata” en que una senyora s’adona que el seu marit cuida molt més la fel.lina que no pas a ella i decideix matar-la.
Jo no he decidit matar la gata. De moment. Però em sembla que és més perquè estic enamorat d’ella que no pas perquè no s’ho mereixi. Vull dir que sovint tinc la sensació que a casa tothom està més per la gata que no pas per mi.
Es clar que potser la resta de membres de la família tenen la mateixa sensació, és a dir, que la gata és la reina del nostre univers i el sol del nostre planeta i que tot gira al voltant d’ella. Que ella rep tots els amanyagaments, totes les carícies, totes les moxaines i cap bronca.
En aquestes arriba el dia del pare i continua semblant que sigui el dia de la gata perquè, fet i fet, cada dia és el dia de la gata i cap dia és el dia del pare.
Sí que és cert que les meves filles pel matí em fan un petó, em regalen un mig somrís i em feliciten, però es nota que la cosa es de pur tràmit. Per a que no els hi pugui retraure que se n’han oblidat.
Es cert que al vespre la meva dona fa una crema cremada i bunyols no sé com però, fet i fet, ella és la única que fa l’esforç per tal que és celebri la paternitat a casa. Vol que jo estigui content i em senti protagonista. Estic content – no em puc queixar en absolut de les meves filles, fóra d’alguns matissos, com és natural –però protagonista no me’n sento en absolut.
Si més no quan les meves filles eren més petites em regalaven algun dibuix o alguna manualitat que em feia molta il.lusió i tenia –i tinc- . Ara potser representa que ja no cal, no sé exactament perquè.
La sensació és que com més regals i coses em demanen les meves filles, menys me’n donen. I a mi, que sóc molt criatura, em sap greu. Al final acabo tenint la sensació –injusta- que el pare només serveix per a pagar factures i fer regals. I no és això.
Per això envejo la gata, a la que tant s’estimen i la que mai no els hi ha regalat res. I penso, parafrasejant Schopenhauer, “qui fos gata a casa meva...!”
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
stargrida |
El Gato
Friday, June 11th 2010, 12:23 PM
Ven, mi hermoso gato, cabe mi corazón amoroso;
retén las garras de tu pata,
y déjame sumergir en tus bellos ojos,
mezclados de metal y de ágata.
Cuando mis dedos acarician complacidos
tu cabeza y tu lomo elástico,
y mi mano se embriaga con el placer
de palpar tu cuerpo eléctrico,
veo a mi mujer en espíritu.
Su mirada, como la tuya, amable bestia,
profunda y fría, corta y hiende como un dardo,
y, de los pies hasta la cabeza,
un aire sutil, un peligroso perfume,
flotan alrededor de su cuerpo moreno.
Charles Baudelaire
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
