| |
QUI ÉS EN BRUNO S.?
 dijous 10/juny/2010 - 09:01  591  1
Hi ha ocasions que al veure una pel.lícula ens queda a la memòria la notable o magistral intervenció de l’actor o actriu, principal o secundari, i del que ja no en tornarem a sentir a parlar. El seu nom uedarà resclòs en l’oblit, excepte la sort d’alguns pocs que acaben sent exportats a Hollywood i, en el cas de la resta del món, en circuits molt reduïts del Cinema Europeu, com a segon gran departament de fàbrica de somnis però de més qualité i menys crispetes, més realista, portentosament visceral i llunyà dels estereotips amarats als esepctaculars productes que ens han exportat desde la Meca del Cinema (Hollywood, LA, California, EEUU).
En el cas d’Alemanya (i en la seva època només el Bloc Occidental) no són pocs els espectadors que els hi vé al cap la presència sublim, sinistre i marcada per un cert to entre l’al.lucinació i l’autisme improvitzat de Bruno Schleinstein. Si tenim en compte però que era un actor de la vida (nascut a Berlin el 1932, fill d’una prostituta i que va passar bona part de la seva infància i adolescència en un manicomi sense ser pacient de diagnòstics clares). Avui dia es dedica encara a les seves dues grans passions; a la música i a la pintura. Com a actor no se’l distingueix davant ni darrere les càmares. És així. Però esmentar-lo com a friki, amics, seria un insult a la seva intel.ligència.
El cineasta i compatriota Werner Herzog (un altre que no va arribar a fer la seva primera trucada telefònica fins als disset anys, home de món que no es perdria per l’Amazones, ni per la Terra de Foc, ni tan sols per l’Antàrtida, però que seria incapaç de situar Munich en un mapa), el va demanar per a una prova de càsting. No feia falta. Els dos films que van realitzar junts; "L’Enigma de Kaspar Hauser" (Jeder fur sich und gott gegen alle, 1974) i "Stroszek" (1978) són un càsting. Una prova de la força de vida que empenyia l’actor de dramàtic passat i al psicoanalista Herzog a crear un díptic de éssers predestinats a assolir cotes impossibles en el si de perfilar uns anti-herois que la seva consciència travessa els límits de la consciència humana. Un film que Herzog definiria millor aquell concepte d’home boig seria "Aguirre la Còlera de Déu" (Aguirre der zon Gottes, 1972), però aquí comptava amb el psicopàtic, però actor d’escena, Klaus Kinski.
"L’Enigma de Kaspar Hauser" (1974) es basa en un fet real. Pels carrers d’una vila, probablement Bremen, un noi pidola esmentant constantment la paraula "cavall". Quan l’auxilien comença a parlar del seu passat però només arriben a la conclusió de que ha estat des del seu naixament vivint encadenat, amb pa i aigua, com un animal. Basat en un fet real que va ocórrer a la primera meitat segle XIX, les autoritats de l’època van especular de que es tractés d’un fill bastard de Napolió Bonaparte. Kaspar Hauser va ser adoptat, alimentat i educat com un noi més tot i que temien de les seves limitacions intel.lectuals originades per aquells anys de reclusió que es remontaven desde nounat. Curiosament, Kaspar va adquirir notables habilitats per a la música i a la poesia fins al seva mort, per assassinat, i que es va especular que pogués donar pistes sobre qui l’alimentava durant el seu infernal i fosc cautiveri.
A "Stroszek" (1978) Bruno S. interpreta a un inmigrant alemany que després d’haver patit problemes amb la justicia del seu país, viatja a la recerca d’una pròspera vida millor de la que li havia estat denegada. I ho fa en companyia d’una prostituta i una ancià acondroplàsic. El film és tota una crítica devastadora al "somni americà".
Aquests dos films resumeixen la vida de l’actor que escenifica els seus rols. Son filoms improvitzats, sincers, profunds i intensos. Deixeu-ho els friquis pels qui riuen sense saber de què riuen o es limiten a dir: "però que extrany, que surrealista..." No. Parlem de pura interpretació.
|
Contactes
Registra´t
