| |
Títol de l'article
 dimecres 9/juny/2010 - 12:36  1294  1
Ai ves, quin dia tan ......grrrrr.
A veure com ho diria, és com tenint prou maneres i ganes de defensar no em deixen. A més a més m'han fet perdre molt temps, un temps preciós que hagués pogut encarrilar força bé,no millor dit, molt bé una estratègia que em permetria obtenir una certa tranquil·litat (treballant i patint, però relaxat).
És ben bé que quan has de dependre a terceres persones encara que no vulguin et maneguen d'una manera tal que mata.
De totes maneres no culpo a ningú, senzillament dic: quin dia tan perdut!
És una sensació que avui he perdut molt de temps i que me'n ressentiré tota la vida ( idea força tonta, per cert), i que mai més podré tornar al punt on em pensava ser.
El més curiós és que arribarà l'hora d'anar a dormir i avui em sembla que la menjada d'olla haurà cremat tan les neurones que agafaré el son a la porta de l'habitació i demà a veure com ho enfoquem, més em faltaria que llavors comences a donar voltes al llit (que també pot passar, quan el que convé és dormir per demà agafar-t'hi amb més ganes i les idees clares).
D'aquí a un temps m'ho miraré si me'n recordo i em semblarà que no tenia tanta importància, perquè no en té o tindré al cap alguna cosa que hauré de rumiar en aquell moment. I si ara que tinc temps, ja que el dia el tinc perdut, i penso en altres coses que ja estan i no toquen els nervis? Encara que sempre pensar en coses passades m'ha semblat sempre inútil ( no perquè no tinguin importància, sinó perquè el que tira endavant és el present). Ai tu la ment , quin torment....paro de rumiar en veu alta, que avui passo del límit.
Total, que demà un altre dia serà
I recordeu........VOT NUL!
|
Contactes
Registra´t
