| |
EL NOU ORGUE DE MONTSERRAT O QUÈ EN SAP EL GAT DE FER CULLERES?
 dimecres 9/juny/2010 - 04:31  490  2
Una de les avantatges del cristianisme és que té unes fonts tant contradictòries que a dins hi cap pràcticament tothom que hi vulgui cabre. Des del nazi més nazi fins a l’anarquista més anarquista passant per tots els colors polítics i per les persones sense idiologia ni criteri.
Avui, per exemple, mentre dinem, assisteixo a una interessant discussió teològica que gira al voltant del nou orgue de la bassílica de Montserrat. Els uns diuen que la millonada que ha costat s’hauria d’haver dedicat a ajudar als pobres, sobre tot en aquests moments de crisi i els altres diuen que l’art és primordial per a la fe.
Els que són partidaris d’ajudar als pobres diuen que Jesús li va dir a un noi que es veu que era plusquamperfecte que ho vengués tot, ho repartís entre els pobres i el seguís ( si no recordo malament, el xicot, molt sensatament, es va acollonir perquè es veu que era molt ric ). I també diuen que Jesús vivia envoltat de pobres, que els primers cristians eren bàsicament esclaus que, a banda de qüestions divines, veien en la fe l’igualdat de qui predicava que tots els homes són fills de Déu.
Els partidaris de l’orgue diuen, primer, que els primers cristians foren autònoms i menestrals – Jesús era fuster i la majoria dels apostols pescadors – i no proletaris ( no pregunto si com autònoma també inclouen Maria Magdalena perquè crec que rebria una plantofada ). El segón argument és que quan una seguidora de Jesús li va tirar una ampolla de perfum als peus i els seus seguidors li van recriminar que no utilitzès aquells diners pels pobres, Jesús els hi va contestar que aquella senyora feia molt ben fet amb el que estava fent perquè ell només estaria entre els homes una temporada però que de pobres n’hi hauria sempre.
Jo, que sóc agnòstic però a l’hora una persona a qui interessa més o menys profundament el cristianisme, penso que els dos bàndols tenen raó.
La raó dels primers és evident: cal ajudar als que ho necessiten. Però per arribar a aquesta conclusió no cal ser cristià, ni socialista. Només cal ser persona.
Ara bé: finalment, els segons jo crec que tenen un argument irrebatible que és la base de totes les religions monoteistes: “Estimaràs a Déu per damunt de tot i de tots”. I, és clar, estimant Déu per damunt de tot i de tots, els homes gairebé mai no hem anat tant lluny com amb la música d’orgue de Johann Sebastian Bach.
Es adir, si jo m’hagués atrevit a possar cullerada en la discussió teològica haguès dit que Bach justifica la despesa perquè ofereix a les immenses orelles divines – i de passada a les humanes, gairebé tant immenses – una música que no es pot comparar – em sembla- a cap tipus de perfum.
El dia que els pobres i miserables de tot el món, no només puguin menjar sinó que puguin fruir d’aquesta música podrem dir que vivim a un món civilitzat.
|
Contactes
Registra´t
