| |
La última carta que et vaig escriure....
 dimecres 9/abril/2008 - 07:41  1655  2
Estimada xxxxx
Ets la dona que estimo, ets un tros de cel a les meves mans, ets un raig de solque abriga la meva anima dormida...ets el minut de pau enmig de la cruel guerra, ets la pluja mullant el sòl ressec del camp cultivat...
Ets...
Capaç d'aixugar la última de les meves llàgrimes amb el teu somriure somriure, i a la vegada provocarme una pluja de plors, només dientme que m'estimes en el moment que més ho necessito...
ets el ésser que compren més allà de la mirada, més enllà de lo físic i elemental...saps dibuixar esperances, matins inolvidables, viatges estelars i situacions sublims només tancant els ulls i deixante portar...i jo deixantme portar per tu...
Conéixes els meus temors, els meus desitjos, les meves pors.. tu saps quant sento pena, dolor, angústia i quant estic feliç...
M'has tret d'un hivernament, m'has ensanyat que a la terra hi han àngels sense ales, que caminen al nostre costat, que vetllant per nosaltres d'una manera especial, que encara que no els poguem veure, ells sempre estant al nostre costat cuidantnos...ets aquella persona tan especial que Déu ha posat en el meu camí...
Sé que ets tan especial que potser algun dia et perdi, que sense haverte tingut mai,t'allunyis del meu costat...però estic tan content d'estimarte que només m'importa donarli gràcies a Déuper haverme permés trobarte, coneixet, disfrutarte i sobretot respectarte...
Cuqueta meva, si tans sols pogués obrir el meu pit i donarte tot el meu cor...si tan sols poguessis veure com batega furiosament d'amor cap a tu, si tan sols pogués regalarte aquell somiat despertar, i despertar amb tu envolicats en una manteta plena de tendresa i amor que surt de les nostres ànimes...seria la persona més feliç de l'univers...
Amor meu seguiré somiant amb aquest dia, seguiré demantli a Déu el dia a dia al teu costat, per una caricia de les teves mans, per un petó dels teus llavis....
I si Déu no em pot donar aquest desitg, seguiré desitjante en el silenci de la meva ànima, seguiré dibuixant la teva cara al coixí, i trobaré la forma en la que algun dia d'aquesta curta vida s'uneixin les teves ganes i les meves en una abraçada tan dolça i tan apretada, que la tristesa i la por hauran desaparegut per donar pas a la millor felicitat de la meva vida....¡HAVERTE TROBAT EN COS I ÀNIMA!...
I així poderte dir que t'estimo... amor meu
xxxx 18 de febrer del 2008
|
| |
|
Contactes
Registra´t
