| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
“GRÀCIES PER FUMAR” DE JASON REITMAN
 dimarts 8/juny/2010 - 03:32  724  15
Mare de Déu Senyor si tots els haguèssim de plantejar per l’ètica i l’utilitat social de la nostra feina. Jo crec que no quedaria titella amb cap, per dir-ho a la manera castellana. Com que aquest anàlisi no el podem fer sense sentir-nos rigurosament culpables, preferim pensar – i fem molt sensatament- que tot sumat i restat, multiplicat i dividit, aquesta societat nostra més o menys rutlla i, si més no, és la que més ha rutllat al llarg del temps i de l’espai que hem conegut.
No crec, doncs, que la pel.lícula plantegi directament aquesta pregunta: quina és l’utilitat social de la nostra feina, perquè ja dit, fora de poquíssimes excepcions, em sembla que la resposta seria “cap”, sinó que més aviat analitza el poder de la retòrica d’un professional que, plenament conscient del mal que fa a la societat – no se’l veu fumar en cap moment- fa la seva feina sense remordiments de consciència i es considera un gran home. No cal dir que d’aquests n’hi ha a grapats. Un cas semblant, sense anar gaire lluny, es el de tots els que es dediquen a la publicitat i un cas extrem seria el ministre de propaganda del III Reich, Joseph Goebbels.
Val a dir que la pel.lícula té la seva gràcia perquè hi ha moments en els que el protagonista gairebé et convenç que l’acte de fumar és un acte de llibertat. I ho és. Com l’acte de violar des del punt de vista del violador. Com l’acte de robar des del punt de vista del lladre, etc...
Ara bé: si abans les televisions ens omplien d’anuncis en favor del tabac i el tabac era considerat com quelcom que feia gran i senyor, ara resulta que com que curar als que emmalaiteixen pel tabac li surt caríssim a l’estat els fumadors estan perseguits a sang i a foc.
I consti que aquesta persecució em sembla essencialment bé. Jo no sóc fumador. Ho vaig intentar de jovenet però no me’n vaig sortir. Ara, si s’informa a la gent que fumar és dolent, crec que és que la gent que no fa cas la que s’ha de pagar la sanitat. Perquè els resursos que es poden dedicar a la sanitat es paguen amb impostos i com menys impostos es paguin millor perquè així funciona el consum i marxa l’economia.
Però la pel.lícula no va per aquí. La pel.lícula no va per aprofundir en el fet que la gent que fuma es faci responsable de les conseqüències del seu vici, sinó de la potència retòrica del protagonista, que és capaç de defensar-ho tot sense cap mena d’escrúpol, potser fins i tot convençut que realment defensa la llibertat.
Val a dir que darrerament hi ha una tropa que defensa la llibertat que més valdria que callèssin. Penso en els taurins, que en l’època de Franco van fer el seu agost i tot els hi anava de conya i mai se’ls hi va ocòrrer reclamar cap mena de llibertat...Al final, cada vegada que surti la paraula llibertat ens fotrem a tremolar...
L’acidesa de la película és un dels seus encerts. Tots els professionals són cínics i tots treballen per tal de pagar l’hipoteca. Ho fa el protagonista defensant el tabac i també ho fan els seus amics que defensen la venda lliure d’armes i l’alcohol. Ho fa la periodista de la que el protagonista s’enamora i a qui confessa veritats que després es veuran retratades en un article. Ho fa el senador i els subordinats del senador per tal de traure profit electoral del que es considera actualment políticament correcte. Al final, d’una manera o altra, sembla que l’hipoteca hagi passat a ser el que era Déu a l’Edat Mitjana: quelcom que ho justifica tot. Només que l’hipoteca se’ns fa present d’una manera molt més palpable i dolorosa, és clar ( encara que quan Déu esclata en tsunamis i terratrèmols, déu n’hi do, és clar...).
La sensació de la batalla campal en que s’ha convertit el capitalisme modern per a mi és una mica exagerada. Potser a Europa, l’anomenat estat social, tira aigua al vi i modera la competitivitat i l’engany. Potser és una visió que jo tinc des de dins defensor com sóc d’aquest capitalisme que crec que és millor sistema social de la història, cosa que no vol dir que no em plantegi si es sostenible, ni que cregui que és la fi de la història ( la fi de la història crec que s’esdevindrà quan les persones desapareguem com espècie ).
Frapa l’escena en la que el propagonista compra al antic anunciant de tabac Malboro, malalt de càncer de pulmons. L’home, primer, té un atac de dignitat i engega el maletí a la merda però, finalment, accepta la millonada que li ofereixen perquè necessita diners per a passar més o menys dignament els darrers anys de la seva vida i per a la seva família. Senzillament corrossiu...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
Si és clar, Persi...
Tuesday, June 8th 2010, 5:25 AM
mentre creiem que això fa rutllar el món, que l’anunci de l’Estrella Damm no és localisme corporatiu en una illa que passa dels catalans com de la merda per a fer consumir un producte als catalans que hi vagin, pq no es menja un rosco entre els autòctons, mentre no veiem més enllà del micro i ens allunyem per veure què significa realment fer rutllar un instant més la maquinària, jo crec que no ens mourem de lloc.
Mentre pensem que cap rei o belén esteban prestigia la humanitat i el seu funcionament i que el que hi queda (diners) és bo i ho justifica tot, bé, podrem debatre si hem de beure Moritz aquí i Damm allà o totes dues alhora per quedar, per fi, estabornides del tot en un meravellós són etern.
Però això, com sempre, només és el que penso jo. I si la gent està contenta, jo més.
|
|
Vegana |
Persi,
Tuesday, June 8th 2010, 4:03 AM
el prota sí que fuma, ho ha de deixar quan intenten assassinar-lo amb els parxes de nicotina (droga legal també, per cert) i el metge li diu que, que hagi fumat el que ha fumat durant tota la seva vida ha fet que els parxes no el matin (una altra volta de clau de la peli: queda clar que de les drogues cal revisar el marge de toxicitat, el cost psicofísic i la tolerància, cosa que la indústria farmacèutica sap molt bé però no acostuma a explicar gaire als seus legals prospectes. Curiós).
I pel que fa al capitalisme i les seves bondats... què ho saps que els de Bildeberg, l’NWO o com es vulguin anomenar han estat reunits a Sitges? No sé si el teu president planifica gaire o poc la salvació de res, o si ells el consideren així per a haver-lo convidat. Això sí, la poli que tots paguem, els protegia a ells. Com sempre.
L’any passat es van trobar a Grècia. Per a que et facis una idea.
La realitat sí que és corrossiva.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
