La rutina es fa insoportable. Dia a dia. Fins i tot any rera any. El temps s’escorre i no te’n adones. Segueixes sent el mateix i només et deixes guiar i escapar-te als somnis per transmetre’t a tu mateix el que no reflexes al món que ens fa obrir els ulls. L’impuls a la llum del dia es fa present però t’adones que t’has d’obrir camí a noves percepcions que creies impossibles. A nous fonaments, a possibilitats sòlides. Assumeix el risc de les teves aventures. Sempre hi haurà espectres en l’aire corromput. Deixa’t guiar per la teva llum fantasmal. Els que t’han deixat de banda són vius en un teatre de morts. Talla els fils que fan moure els nerviosos titelles i travessa el desert d’aquestes multituds ignorades.
saps què? he llegit el teu text com si estigués caminant entre les paraules i no em deixessin avançar, m'ha costatat, eren pesades perque tenien un significat. al final he arribat al port on has deixat anclada la darrera d'elles.
Ufffff! És el primer que m´ha vingut al cap, ara trobaré temps per rellegir, rellegir i rellegir, per esmicular tot això que ens has regalat, i potser plorar, que és el que faig més fàcilment aquests dies de dubtes. Assies.
Quina densitat ! Cada frase, cada paraula, té tres o quatre sentits ! I rellegint, rellegint, rellegint, trobo que és magnífic ("que fa coses grans") el que has escrit.
Gràcies !
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't