| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de stargrida
|
|
| |
FAIR PLAY
 diumenge 6/juny/2010 - 06:48  1275  4
El partit d’hokey el jugaven nens d’entre 10 i 11 anys de dues poblacions veïnes. Transcorria amb total normalitat malgrat un equip s’imposava a l’altre amb diferència.
Asseguda a les grades em varen cridar l’atenció els crits del pare d’en Roger, que en un principi, esperonava al seu fill a desmarcar-se del seu contrincant. Dic en un principi, ja que les seves primeres paraules eren força encoratjadores com un: "va Roger que tu pots”. De mica en mica l’home es va anar irritant fins al punt que les expressions d’encoratjament cap al seu fill varen decaure a ser ofensives, grolleres i molt poc adequades, com ara un: “hòstia puta no en sabràs mai”.
Al seu costat hi havia el pare de l’Adrià que convidava a l’àrbitre, utilitzant un vocabulari grotesc i pujat de to, a deixar de fer la seva tasca per no pitar una suposada falta.
Unes grades més enllà un grup de pares i mares de l’equip contrari insultaven despietadament a uns jugadors del seu propi equip per deixar constantment el porter sol.
Darrere meu, un grup de mares, absents total al partit, parlaven de la mare d’en Ferran, criticaven que és una dona massa tolerant amb el seu fill i que segurament si l’obligués a assistir a tots els entrenaments en Ferran esdevindria un crac sobre patins.
Sota la graderia del davant, una immensa tanca publicitària d’una marca de material esportiu (precisament patrocinada per el pare d’un dels jugadors) exhibia l’eslògan: “FAIR PLAY: EL JOC NO ÉS NOMÉS GUANYAR SINÓ TAMBÉ SABER ACCEPTAR LA DERROTA”.
Deplorable.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
