|
no hi ha res a dir
dimarts 8/abril/2008 - 02:47 1277 1
De cop i volta un dia és molt temps. De cop i volta vull detenir les hores i més tard anhel que transcorrin de pressa per a tornar a veure't, per a tornar a sentir-te i amb les meves oïdes sordes escoltar el festival de paraules dolces que tens guardades per a mi.
De cop i volta no importa gens més, els problemes i el món exterior són insignificants per al meu, doncs el meu cap només pensa en la pròxima trobada i en com respondré aquestes preguntes, sense respostes aparents, que em deixen mut i al mateix temps desperten les meves ànsies de dir sense objecció el que hauria de callar, el que tu vols escoltar.
De cop i volta la vida és cruel, perquè em regala un amor i m'ho lleva alhora. Em retorna les estrelles i al mateix temps em recorda que estan molt lluny i no les puc tocar. Em posa sobre la taula una il·lusió adornada amb roses i em deixa una nota que diu amb vermelles lletres "les meves espines enverinen, allunya't de la meva".
De cop i volta la por s'apodera de la meva, por a tenir-te per a després haver de separar-me de tu, per un temps que potser sigui breu i que gràcies a aquest petó aigualit que em vas donar
semblarà tot un segle, semblarà una eternitat sense fi
|