soc d,un poble mariner ,am port i llonja.la subasta del peix, els pescadors que van a la mar...ara no es ja com anys enrera . els pescadors anavan a la ventura.no sabien mai cuan feia bo per surtir am la barca a pescar.el meu pare que era pescador de petit igual que el seu pare m,ho ha explicat moltes vegades. les penuries dels homes cuan anaven a la mar ,tan de nit com de dia...encara recordo cuan era petita i el meu pare em duia a la platge. les xarxes extesas al port i les dones dels pescadors cusin Â’las aquella olor de mar salada. m,encanta la mar....
...ai Neus quina sort mes gran que tens! quina cosa la de viure sempre a la boreta de la mar...oi? hi havia una vegada un noi enamorat de la mar...i en la mar va conèixer la por...i en la mar va aprendre a com conviure amb ella...mes endevant la vida se li va tornar agre, però la mar li va recordar com conviure amb ella...i tu, tu que la coneixes tant, que n'has après de la mar...? segur que moltes coses que guardes...per que no ens ho expliques? es hora de buidar el pap!!!!!