Una vegada em vaig perdre a la fira, tindria uns 6 anys.
Li vaig donar la mà a un senyor que no era el meu pare.
Recordo que em va mirar i em vaig donar conta. Llavors el vaig deixar anar molt ràpid, com si m'hagués enrampat.
Això no se m'oblida. No se m'oblida perquè em va fer molta por. Molt molt. Després em vaig posar a plorar i a plorar i de seguida em varen trobar.
Va ser un ensurt gran, però en aquells dies tot es curava amb cotó de sucre. Aquesta sensació ha tornat a repetir-se. De fet es va convertir en una espècie de maledicció, una fita cíclica en la meva vida.
Sentir-me així, perduda a la meitat d'una gran fira, amb vestit nou i molta por. ... i voler aferrar-me a una mà i per error, agafar-me a la de qualsevol .
... has vist aquell ninot de plàstic d'allà terra, encara que sentint-te perduda l'has recollit, hagués anat a la brossa enmig de l'embolic de la fira. igual que un ninot fràgil trobaràs el camí, perquè sempre hi ha una mà amiga que et dona la mà però no la vol prendre, només acompanyar.
per tu petons de cotó de sucre que eixuguen llàgrimes
La sensació de vulnerabilitat e impotencia que sents, quan et sents perduda, jo em vaig perdre al zoo. i crec que es moment de mirar al voltant i buscar un punt de referencia que ens indiqui un nou camí, perque sino l'existéncia es fa angoixant.
una abracada
O potser l´error es no caminar tot sol, sense dependre de cap mà, assumir la realitat de que estem sols en la fira.Potser si caminem sense anar agafats sabrem estar sols sense anar perduts, potser llavors ens deixarem agafar de la mà, tot sabent que és deliciós però que no ho necessitem, que no hi depenem.No saps quanta gent hi ha perduda a la fira...Mentre no retrobis la mà puja al carrusel i DISFRUTA!
Sàbies paraules les teves..sabi raonament... trobar mans..tots en trobem, però pocs aconsegueixen trobar la ùnica que t'acompanyarà en els bons i malts moments.
Jo et dono la meva mà d'amistat, sempre que ho necessitis. Però te la donc sincerament . Semble sencill de dir oi Pand ?..doncs no, nena no, avegades el millor "amic" te la fot a la primera oportunitat que te.
Ens veiem a la fira pand...jo també hi sóc.
és un error en el que tots i totes podem caure en mals moments.Però ser-ne conscient ens pot ajudar a no abaixar la guàrdia i estalviar aquestes errades.No és fàcil, ja ho se.Un petó.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't