| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Beltran
|
|
| |
Més val tard que mai... Joan Maragall
 dijous 3/juny/2010 - 09:48  963  3
Aquest any 2010 celebrem els 150 anys del naixement de Joan Maragall.
Per commemorar la vitalitat innegable del llegat de Maragall, la Biblioteca de Catalunya i l’Arxiu Maragall han organitzat un cicle de quatre recitals que tindran lloc al jardí de la casa on el poeta va viure entre 1899 i 1911 (C. Alfons XII 79, Barcelona).
Cadascuna de les quatre sessions tindrà uns participants, un format i una temàtica diferents per poder provar la gran versatilitat de l’obra del poeta. A més, a cadascuna de les quatre sessions, seguint el costum de Clara Noble, esposa del poeta, se servirà un te.
Queden dos sessions:
3a sessió: Maragall lliure
Tot Maragall és bo. En aquesta sessió dues actrius de renom aniran passejant entre el públic mentre reciten poemes diversos i dispersos, sense cap tema específic ni cap ordre concret. Les dues lectores alliberaran la poesia de Maragall de servituds temàtiques, cronològiques i estètiques. Hi ha molts Maragalls diferents.
Dia i hora: dijous 10 de juny a les 19.30 h
Participants: Mercè Managuerra i Gemma Reguant
4a sessió: Les quatre estacions
No seria exagerat dir que el temps era la gran preocupació de Maragall. De fet, el poeta sempre va viure obsedit pels dos nivells temporals que observava, el cicle determinat de la humanitat i el cicle etern de la natura, l’esperit i el transcendent. Aquesta darrera sessió està íntegrament dedicada a resseguir el temps a l’obra de Maragall. A més, els lectors en aquesta ocasió també són lectors d’excepció: quatre poetes en actiu que són professionals de la Biblioteca de Catalunya.
Dia i hora: dimarts 22 de juny a les 19.30 h
Participants: Josep Alba, Eduard Botanch, Daniel Busquets i Karibel Pérez
Per més informació: www.bnc.cat
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Donuts |
la vaca cega
Thursday, June 3rd 2010, 10:03 AM
sempre m'ha agradat molt aquest poema, gràcies per recordar-ho
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Poesies, 1895
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
