| |
Karenin, Karenina i Wrosnky
 dimarts 8/abril/2008 - 10:56  474  0
Odisseu: Anna Karenina, tu vas tenir tot el que una dona pot dessitjar, un marit que t'estimava, que et cuidava, que et respèctava; un fill adorable i un amant que quan el poseïa feia que et desfessis de passió i, malgrat tot, vas tirar-te a la via del tren.
Anna Karenina: Som injustos amb la vida. La vida ens dóna moltÃssimes coses però quan ens en nega una ens creiem amb el dret a demanar comptes a Déu per la nostra desgrà cia. SÃ, en el fons jo no em podia queixar de res. Ho tenia tot.
Karenin: A mi em va doldre que Anna marxès del meu costat però sempre em va semblar que la seva bellesa era indigne de mi, aixà que quan em va demanar el divorci, en cap moment no se'm va ocòrrer fer-li mal, ni fer-li pagar que em deixès per un altre. Només tenia paraules d'agraiment pel temps que m'havia dedicat i el fill que havÃem tingut.
Anna Karenina: Karenin, tu ets l'home més bo, més comprensiu, més sant que ha trepitjat mai la terra. El teu amor per mi era tant pur que vas deixar que t'esquincès el cor sense ni una queixa, sense cap amenaça, com un anyel que duen a l'escortxador i acepta el seu destà irreversible.
Wronsky: I jo només volia follar amb tu, Anna. I que sà piguis que, malgrat que la teva bellesa era notable, al llit eres un zero a l'esquerra. Ets la dona més avorrida que mai m'he tirat. Com voliès que t'estimès?
Anna Karerina: Ets abominable, Wronsky, abominable. Jo et vaig entregar el meu cos perquè pensava que m'estimaves i resulta que no m'estimaves perquè no sóc destra en les tècniques de l'amor. Que egoïsta!
Wronsky: I no has estat egoïsta tu, que has deixat el teu marit i el teu fill per tal que jo t'obrÃs l'escolt i el baixès les faldilles?
Odisseu: Quim triangle més doloròs i més idiota. Vet aquà tres que tenint tota la felicitat i el plaer del món a l'abast van optar per ser tan desgraciats com els hi va ser possible.
|
Contactes
Registra´t
