El so del vent de llevant, que porta la salobror de la mar i acaricia les belles notes del primer dia d'estiu, em pren de la mà i em duu a tocar les entremaliadesoles que juguen divertides entre els meus peus.
El sol rialler, en el seu punt més algit, encen els meus dessitjosi em crema la pell. Petits núvols de cotó fluix surquen sense rumb el cel seré.
A l'horitzó veig un petit veler navegant en les tranquil·les aigües de la costa del Maresme; obrint lees seves blanques veles i deixant-se endur lluny de la platja.
De cop i volta, uns negres nuvols omplen el cel. El vent bufa amb força. Les serenes aigües es tornen salvatjes. El sol s'oculta en una teranyina negre com la nit. Unes fredes gotes de pluja es precipiten sobre meu. El potent tro que segueix l'esqui llampec, fa que per uns segons, em quedi sense alè. Deixant pas a la calamarsa que enceta la primera nit d'estiu.
El veler aparentment innocent ha resultat ser un vaixell pirata. Quan ha començat a tempestejar ha tret la senyera acalaverada i ha vingut navegant cap a la costa fins a segrestar una noia que volia fugir.
El braç del capità era potent. Amb l'ull descobert contempla les generoses formes de la noia romàntica i pensa tots els plaers que gaudiran plegats. Les gavines criden neguitosses. L'escuma brama rabiosa. El capità, com un element de la natura més, no pot controlar els seus intints.
Al cap d'uns instant se sent el gemec greu de plaer de la noia i la tempesta i la mar paren quietes de cop`.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't