Ahir vaig entrar a la nevera... Entre la col i la melmelada em vaig poder obrir un camí.
em vaig quedar al fons amb les cames encogides, notant l'escalfor dels meus braços envoltant els meu genolls.... al meu costat una tomata petita i pancida que em mirava amb tristesa, al meu cap un tros de formatge cansat de fer pudor.
Algú obre la nevera, veu que hi sóc però ho veu normal que hi sigui, aixì que agafa el cartro de llet i torna a tancar...
Tinc son.... i amb un enciam em faig un coixi. Tanco els ulls poc a poc...
Quan desperto veig que cada vegada hi han més verdures, cada vegada em quedo més amagada...
Tornen a obrir la porta de la nevera i sento una veu que diu.... ja en ni ha prou surt d'aqui que em fas patir!!
M'intenta agafar la mà... el miro fixament li dono la mà i em deixo portar.
m'alegra que algu s'hagi adonat del teu raconet i et doni la mà, jo quan comenco a aïllarme no em troba ningú, esta be uns miqueta de silenci i d'espai pero no t'aïllis del tot després costa moltissim intwgrarse, una abracada
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't