| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cebeta
|
|
| |
SEQUËLES
 diumenge 30/maig/2010 - 11:38  725  9
Fa uns dies una persona totalment desconeguda em va enviar un missatge i em preguntava què en pensava de les persones que comencen una relació i en el moment que s’estableix un lligam més fort del que creuen que ha de ser...els entra pànic escènic.I m’ho preguntava a mi!!!
Jo només sé que no sé res.Jo només sé que tots tenim una història darrera,que hem sembrat i no sempre recollit...que no hi ha dues ànimes bessones.Segur.Potser sí afins,però bessones...definitivament no.Cuentus xinus.
I que hi ha molt pànic escènic,sí.Molta inseguretat.I hi ha qui tria tirar endavant com jo,tirar-se a la piscina,mullar-se...i hi ha qui no...no pot.Em preguntaven si això era sempre així.Jo no ho sé.Jo confio que no.necessito creure que no.I pensava que realment era que no.Però...
Què ha passat?Som més moderns que mai per no enfrontar-nos als sentiments?
Som més fràgils si els expossem i els reconeixem?I si els demostrem?O potser no en tenim?Potser hem derivat en éssers freds i calculadors amb objectius marcats des del moment que ens han ferit?Doncs jo no puc.Ni vull.I va haber-hi un moment de perquè no???Jo puc (???).Jo vull (???).Una sequëla.I les seqüeles...doncs no tinc traster.Hi ha deixalleries.
Que vivim en la societat del Carpe Diem,del "viu i deixa viure",del "ni contigo ni sin ti",del "t’estimo...ja et canviaré",del "fué bonito mientras duró"...i ens ho autoimpossem.És el que toca.
Doncs em nego a ser una ovella del ramat.
Les ovelles del ramat no parlen,són inexpressives,i ténen la necessitat de continuar formant part del ramat.Es retroalimenten del seu dolor inconscientment...i no hi ha res a fer.Mai estimaràn com van estimar.Mai gaudiràn del nivell de felicitat que van assolir...perquè ténen por que torni el llop.I com diu un bon amic meu,les pors s’han d’enfrontar...però jo dic que si comences la lluita,acaba-la.Amb seguretat.I si t’estimbes,aixeca’t.Amb valor.I si estimes,estima...amb amor.
Instint de supervivència personalitzat segurament,sí,però genuí.I en perill d’extinció.
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
xainegre |
Cebeta...
Tuesday, June 1st 2010, 12:07 PM
..... m'encanten els teus blocs i la manera que tens d'expressar-te i analitzar les coses. T'ho diu un xai que no vol ser del ramat i que espera no ser-ne, però a la muntanya hi ha alts i baixos, pujades i baixades, també perills: cingles, llots, precipicis. Sovint topem amb llops, serps, alimanyes... Però sent optimistes i sent nosaltres mateixos aconseguim arribar a cims insospitats i beure de tolls d'aigua fresquíssima. I continuar caminat, endavant, sempre endavant amb un somriure.
Cert també que a vegades caminem pel desert i trobem miratges, hem d'intentar no caure en el desanim i canviar de viarany!
Una abraçada i segueix així, pel camí, pel teu camí!
|
|
zinc |
francament
Sunday, May 30th 2010, 5:00 PM
no et veig,com una ovella dins el ramat,no,no,el que passa es que ara hi ets,no em mal interpretis,jo he estat aqui mateix ,on tu estàs,pero en surtiràs,n´estic segura!!!!!,donat temps!!!!!!!!!,es el millor,no perdis la confiança amb res,perque una flor no fà estiu i sobretot,no tinguis por de viure.
Una abraçada
Dolors.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
