|
Feia dies que hi somiava..que la desitjava
dissabte 29/maig/2010 - 10:36 1022 1
Feia dies que hi somiava. Ell era allí i de sobte la veia, sempre al mateix lloc i a la mateixa hora. A les 10 del matí quan baixava a fer el cafè. Desitjava tenir-la. Tota ella sucre. I ell tenia molta gana. I quants més dies passava més. Perque falta que et prohibeixin alguna cosa per a que la vulguis més. Ell veia com d'altres més despreocupats sucumbien a la temptació. Si no l'hagués de veure, pensava, potser seria més fàcil però això el torturava. Va pensar de canviar de cafeteria i ho va fer durants uns dies però seguia pensant en ella. Sa germana li havia dit ben clar que ho tenia terminantment prohibit, vaja que no en volien sentir a parlar. Ja havia tingut molts problemes en el passat derivats de situacions similars i la seva manca de disciplina. Tant costa dir que no? I és clar, no és un dia. Si només fos un dia. Però quan caus en la temptació ja no pares. I llavors és un dia, i un altre i un altre..i acabes..malament. I ell no volia acabar com les altres vegades, fet un nyap en l'habitació d'una clínica. Hi havia altres opcions més recomanables, és clar, però no li agradaven, cap ni una. Les trobava insulses, sense el seu cos i la seva textura úniques, sense cap mena de gràcia i poc fetes. En el supòsit, només en el supòsit, que es decidís per ella, s'hauria d'amagar. Per a res del món no la compartiria, la volia tota per a ell.. Però.. què diria la gent! mira'l..és que no aprendrà mai..pobra la seva mare, aquella sí que és bona dona.. però si era discret i actuava ràpid potser ningú s'adonaria..El cor li anava massa depressa i regalimava saliva per la comisura dels llavis..els ulls fixos en ella. El cor li bategava molt depressa quan va veure que un home s'apropava a l'objecte del seu desig. Havia d'evitar a tota costa que aquell home s'apropiés d'ella. Llavors va cridar: Cambrer! mentre es llançava a sobre de la Capsa de donuts abans l'altre home no hi arribés.
|