No m'agrada el passat. Està be per donar-hi una ullada i riure, plorar o aprendre. Pel demés, crec que s'ha de tancar. No penso que el temps passat va ser millor, ni que la musica d'abans era més bona. No tornaria al passat ni cinc minuts.
El problema és que tampoc no veig clar allò de viure el present aprofitant l'aqui i l'ara. Ho considero una simplificació més nociva que benéfica, que en moltes ocasions ens fa menystenir virtuts preuades com el seny o la prudència.
El futur però, malgrat el seu relativisme, m'és més simpàtic. Més que no pas l'enyor, trio el futur, l'anhel.
L'expectativa.
«I vosaltres amics
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
Tot això bé m'espera
si m'aixeco
demà...»
A mi m'agrada més el present, viure el present no té pq ser nociu...viure el present de forma intensa no significa tirar-se amb paracaigudes, prendre drogues, fer gamberrades etc... viure el present per mi és treure el gos a passeig disfrutant de la posta de sol, llegir una revista d'història i donar-te'n compte que hi ha mil coses per aprendre... Encara que està clar que sempre un ha de tenir un ull avisor en el futur, per no pagar-se una patacada.
Jo sóc un fan del passat, més que res perquè la nostra identitat i experiència estan construïdes de passat. Tot i que coincideixo amb tu de que no hi tornaria pas. Pel que fa al futur, li tinc una desconfiança mortal. Ai! ara he fet un acudit...
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't