| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campaneta
|
|
| |
QUINA POCA HUMANITAT
 dilluns 7/abril/2008 - 07:49  540  5
Avui, després d'uns dies, bastants, de voler enganyar-me a mi mateixa, i pensar i fer creure a tothom que encara soc la mateixa, que encara puc amb tot, he hagut de claudicar, i plantar cara a la evidencia. NO PUC MÉS!!.
Aquest matí estava a la feina, on ja fa dies que estic desbordada fisica i emocionalment, per problemes que estan passant allà i per exces de feina, quan a mig matí he començat a marejarme, a tenir taquicardies, a tremolar.. en fi un seguit de simptomes que m'han espantat molt perquè jo ja he patit crisis d'angoixa i desmais. He pensat que no arrivaria al lloc on tenim la cafetera i els sucres, així com he pogut hi he arrivat, m'he pres un got d'aigua amb sucre i una pastilla (que sempre porto al bolso) per l'ansietat. Després m'he tancat al WC a plorar una estona.
Quan m'he vist amb cor, he tornat a sortir i m'he assegut a la meva taula i he continuat, que trist, ningú se n'ha adonat, i jo no soc propensa a comunicar-me, així doncs ha arrivat l'hora d'anar a dinar i he marxat.
A la tarde, com ja havia d'haver fet fa molts dies, m'he quedat a casa, i quan he telefonat per dir que no em trobava bé, el meu jefe no ho entenia, m'ha dit, pero que et passa?. Jo li he dit - que no t'has adonat que aquest matí em trobava malament?. M'ha contestat que prou feina tenia per ell mateix com per adonar-se del que passava al seu voltant. ah! i també he telefonat al metge al seu devant i ni tant sols ho ha sentit, o almenys aixó es el que ha dit.
Ah! i sobretot, demà al mati compto amb tu eh? hi ha molta feina, et necessito aqui.
Jo m'he limitat a respondre que faria el que el meu cos em demanes, per fi.
Avui m'he espantat, per fí m'he adonat que tant me fa la feina, els problemes que hi han allà i la gent que hi deixo, haig de pensar en mi i prou, perquè si no ho faig així, potser el meu cos un dia em dirà PROU!! i ja soc grandeta per adonarme de les senyals que m'està enviant ultimament per avisar-me. La Fibromialgia no te pietat, només vol una vida senzilla, sense gaires emocions, gaires entrebancs i sense feines i obligacions.
Així que ja ho veieu, avui toca EL DESCONSOL, així es com em sento, però he decidit pensar en mi, tant me fa la feina, tant me fan els diners, ja me'n sortiré, ara, després de 53 anys, em toca a mi.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
campaneta |
Moltes gràcies
Tuesday, April 8th 2008, 3:24 PM
Carai, els vostres comentaris m'han fet sentir compresa, després de molt temps.
No saveu el bé que em fa aixó.
Lo de canvi de feina i mirar d'arreglar papers ja he decidit que ho faig, allà no puc tornar-hi, però ara, de moment estic disfrutant de la baixa, fins que duri, més endevant faré el que calgui per poder seguir vivint, si pot ser sense treballar i si no pot ser, ja sortirà alguna cosa.
Gràcies a tots.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
