| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
EL PECAT ORIGINAL
 dimarts 25/maig/2010 - 04:02  808  15
Penso sovint en el tema del pecat original. No diré que m’obsesioni però una mica sí. Si no fos pel pecat original la humanitat viuria una vida regalada i se suposa que no hi hauria ni malalties, ni guerres, ni enveges, ni, en general, no ens afectaria res maligne.
Però una serp en forma de penis va temptar Eva i Adam hi va caure de quatre potes. Hi ha qui diu que la poma en qüestió era precisament la vulva d’Eva. N’hi ha d’altres que diuen que l’arbre de la saviesa ensenyava a distingir el be del mal i, per tant, amb la primera queixalada va ser creada la moral. Abans, per tant, tots els actes i pensaments eren amorals i en allò consistia precisament viure al paradís.
Jo penso que la poma era simplement una poma. I no era tant que Déu no volés que l’home tastés les diferents varietats de poma, la poma al forn, la tatin de poma o l’Apfelstrudel sinó que simplement volia comprobar si podia confiar en l’home o no. Si, amb totes les opcions de fruïment i felicitat que tenia a l’abast no se’n podia estar de menjar la poma, vol dir que mai no es podria confiar en ell.
Naturalment la conclusió de Déu era correcta. Només cal veure la història de la humanitat per veure que és plena de guerres, violència, agressivitat, abusos i, finalment, d’una contaminació que sembla que si no acaba amb el planeta si més no el deixarà ben servit per uns quants mils d’anys.
Ara bé: hi ha una cosa que sempre m’ha cridat l’atenció. No va ser només a Adam i Eva a qui els hi va tocar el rebre. També els hi va tocar als seus descendents. Però no només als seus descendents i a Adam i Eva: els hi va tocar a tots els éssers vius, sobre tot als animals, que poblaven el planeta.
Deixe’m ara de banda si és just que un Déu misericordiós castigui perpètuament a dos persones que portaven quatre dies al món i, per tant, més aviat innocentets; a més, Déu havia creat la serp i sembla que el fet d’haver-la creat li havia de provocar una contradicció interna i, per tant, absoldre o si més no atenuar les penes a imposar a Adam i Eva que, ens ho mirem com ens ho mirem, són excesivament dràstiques.
Pel que fa als seus descendents –es a dir, nosaltres- són senzillament injustes. Per tal que se’ns pugui condemnar se’ns ha de posar a prova però, com tothom sap, tots – menys la mare de Déu- em nascut amb el pecat original. Si la justícia celestial ha de ser més misericordiosa que la humana, en aquest cas és infinitament més dura. I més injusta.
Però no només això. Potser sí que els animals hervivors foren culpables d’haver menjat pomes al paradís terrenal i, per tant, es mereixien tota la penitència que des de sempre han patit al món. Si el cuc, la girafa, l’elefant , la vaca, el conill o el pollastre s’havien fotut la poma, bé ho havien de pagar igual que l’home, no?
Ara bé: per què Déu va condemnar al treball – és a dir, a haver de lluitar cada dia per tal de poder alimentar-se i reproduir-se- als carnivors que se sap que no menjaven pomes? O és que en aquella època els lleons, els guepards, els llops, els gats, les orques, els taurons, els pumes, els linxs, etc eren hervívors i també els hi va donar per menjar la poma de la discòrdia per tocar-li els nassos a Déu?
Incomprensiblement això ni els llibres de ciències, ni els llibres de lletres, ni els llibres de lleis no ens ho expliquen.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
auriachm |
Mafumeta rondina
Wednesday, May 26th 2010, 9:33 PM
L'espècie humana condemnada per què? Enveja divina: morim i, per això, vivim intensament la vida; la consciència del límit ens fa cercar un sentit a tot i, en canvi, les divinitats mandregen en una eternitat vàcua; anem a l'encalç de la perfecció en una aventura prodigiosa, mentre que ses majestats estàtiques es purguen en un infern de supèrbia; ens transformem contínuament per adoptar deu mil tonalitats diferents i, mentrestant, allà dalt del cel, només irradien ceguesa, etc. Pobres divinitats, compadiu-les sorellos i fratelles.
Una altra cosa: aquesta poma de la discòrdia no us fa pensar en els fruits daurats del jardí de les Hespèrides de la mitologia grega? Pobres divinitats cristianes, no són ni originals.
Així no sia
|
|
sarralenc |
¿Que puc dir?
Tuesday, May 25th 2010, 11:32 PM
Del pecat original n'has fet un artícle molt interessant; però com jo tenía una pulmonía ..X#¿$*v/? ^¶=Y..no vaig poder llegir el teu artícle de "
JUAN CARLOS I, EL DEMOCRATIZADOR" i ara volía fer-te el comentari sobre aquell artícle, si em permets:
"Quan tenía 15 anys jo era requeté. Sí! volía un rei "Carlí", o sigui conservador per no dir "absolutista, NO CONSTITUCIONAL, sino VERITABLEMENT PER LA GRÀCIA DE DÉU!!!
Eran els anys 1941-42. Hitler menjant-se tota Europa i Franco amb la benedicció de Hitler, Mussolini i el Sant Pare, afusellant i torturant als republicans i/o catalanistes!
Jo, ignorant i creient-me que si no erats Franquista ni comunista només podías ser requeté per tenir un rei catòlic i respetuós de les tradicions i lleis catalanes d'abans del Decret de la Nova Planta, doncs era requeté.
De bona fé ho vaig ser fins als 18 anys, fidel a Don Manuel Fal Conde.
El 1946, abans d'anarm-en cap a América vaig anar a l'oficina del partit, a la Plaça Urquinaona (el únic gratacel que hi havía a Barcelona) i vaig demanar que em donguesin de baixa perque me n'anava del país, sense intencions de tortar-hi.
Un any abans, el 1945, havian arribat els meus pares del extranger, i quan l'hi vaig dir al meu pare que jo era requeté, ell em va dir 'REQUETEBRUTO!!!"
¿saps que jo també ho vaig ser quan tenía la teua edat?
(la meua avia l'havia fet entrar al seminari de Barcelona esperant fer-lo bisbe o més-- fins que es va enamorar de la meua mare--. L'avia era la beata úmero 1 de Sarral i l'avi havia estat voluntari en l'útima guerra carlista. O sigui que el meu pare als 18 anys tampoc podía tenir idees massa lliberals que diguessim).
La meua entrada i estada a l'universitat de Columbia, a Nova York, i sobretot les discussions (bullsessions) que teniem els estudiants residents després de sopar em van ajudar a formar-me el meu pròpi criteri.
Avui, estic TOTALMENT d'acord amb el que dius Persi. Fora reis i monarquía!
Si pel meu gust poguès establir un règim, fora l'ANARQUISME RESPETUÓS. :-) "
|
|
TomasM-Porta |
Só qui só
Tuesday, May 25th 2010, 12:21 PM
Só qui só
(Joan Timoneda - Raimon)
Só qui só, que no só io,
puix d'amor mudat me só.
Io crec cert que res no sia,
o, si só, só fantasia,
o algun home que somia
que ve alcançar algun do,
puix d'amor mudat me só.
Só del tot transfigurat;
só aquell que era llibertat,
i ara d'amors cativat
me veig molt fora raó,
puix d'amor mudat me só.
Si só, puix que en lo món vixc
i a mi mateix avorrixc,
i segons que discernixc
veig la qui em dóna passió
puix d'amor mudat me só.
|
|
Beltran |
Paraula de Deu.... Amen
Tuesday, May 25th 2010, 4:39 AM
La serp era el més astut de tots els animals feréstecs que el Déu Etern havia fet, i digué a la dona: “¿De debò que Déu us ha dit que no mengeu de cap dels arbres del jardí?”
La dona va contestar a la serp: “Del fruit dels arbres del jardí, sí que en mengem; però del fruit de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit: No en mengeu ni el toqueu, perquè morireu.”
La serp va contestar a la dona: “I ca! No morireu pas!
Prou sap Déu que el dia que en mengeu se us obriran els ulls i sereu com déus, coneixedors del bé i el mal.”
La dona, veient que l’arbre era bo per a menjar, que era agradable a la vista i excel•lent per a aconseguir coneixement, prengué del seu fruit i en va menjar, i també en va donar al seu home i en van menjar tots dos.
Llavors a tots dos se’ls van obrir els ulls, i s’adonaren que anaven nus; i es van fer uns davantals cosint fulles de figuera.
Després van sentir la remor del Déu Etern caminant pel jardí a l’oreig del dia, i l’home i la dona es van amagar de la presència del Déu Etern entre els arbres del jardí.
Però el Déu Etern va cridar l’home, dient-li: “On ets?”
Ell va contestar: “He sentit la teva remor pel jardí i m’ha agafat por, perquè vaig nu; per això m’he amagat.”
Ell preguntà: “Qui te n’ha fet adonar, que anaves nu? Que has menjat de l’arbre de què et vaig dir que no mengessis?”
L’home respongué: “La dona que em vas donar de companya me n’ha dut de l’arbre, i jo n’he menjat.”
I el Déu Etern digué a la dona: “Què has fet?” La dona respongué: “La serp m’ha enganyat, i n’he menjat.”
Llavors el Déu Etern digué a la serp: “Per haver fet això, seràs maleïda entre totes les bèsties i entre tots els animals feréstecs; sobre el teu ventre caminaràs, i menjaràs pols tots els dies de la teva vida.
Faré que hi hagi enemistat entre tu i la dona, i entre la teva descendència i la seva descendència; aquesta t’aixafarà el cap i tu li atacaràs el taló.”
A la dona, li digué: “Faré que sigui fort el teu patiment en els embarassos, i tindràs els fills amb dolor. Et sentiràs atreta pel teu home, i ell et dominarà.”
I a l’home li digué: “Per haver escoltat el que la teva dona et proposava, i haver menjat de l’arbre que t’havia prohibit quan et vaig dir ‘D’aquest, no en mengis’, la terra serà maleïda per culpa teva, i hauràs de treure’n el teu aliment amb fatigues tots els dies de la teva vida; et produirà espines i cards, i hauràs de menjar plantes del camp; menjaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra, que és d’on vas ser tret; perquè ets pols, i a la pols tornaràs.”
L’home va posar a la seva dona el nom d’Eva (vivent), perquè ella era la mare de tots els vivents. Llavors el Déu Etern va fer unes túniques de pell per a l’home i la dona, i els va vestir. I el Déu Etern digué: “Heus aquí que l’home ha esdevingut com un de nosaltres, pel que fa al coneixement del bé i del mal; ara, doncs, que no allargui la mà i n’agafi també de l’arbre de la vida, que si en menja viurà per sempre.”
Després el Déu Etern el féu marxar del jardí de l’Edèn perquè anés a conrear la terra d’on havia estat tret.
Quan va haver expulsat l’home, va posar a l’orient del jardí de l’Edèn uns querubins i una espasa flamejant per impedir el camí a l’arbre de la vida.
Gènesi, 3.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
